Dames
i Vells és una obsessió particular. Aquí al bloc ja n’he parlat i poca cosa puc
dir més. A Tarragona Dames i Vells és impressionant. La gent fa hores d’espera
per a veure-ho i persones que poc o gens es men la cultura popular troben que
aquest és el principal acte de la Santa Tecla tarragonina. Val a dir que Dames i
Vell ja no surten al Seguici. La representació del ball deu durar uns vint
minuts i evidentment no poden parar la processó durant vint minuts per a fer el
ball, per tant només desfilaven. Van deixar de fer-ho. La desfilada a seques
d’uns homes disfressats de vells i d’uns altres transvestits no té gaire sentit.
Pels
volts de 2002 els alumnes de l’Escola de Teatre del Centre de Lectura vam
intentar recuperar-ho però no ens en vam sor r, més tard, més o menys pel 2005
sé que els del Tebac també ho van estar considerant però ho van descartar.
Potser pel 2009 es torni a intentar.
Seguiu
per a llegir el que deia fa un any de Dames i Vells...
Per acabar ja amb
la Festa Major ,
us parlaré del Ball de Dames i Vells, que crec que hauria de ser el pròxim a
ser recuperat a la ciutat per tal de fer créixer la sàtira i la crítica a la
Festa.
El Ball de Dames i Vells el podem
catalogar dins el gènere dels Balls Parlats. Pere Anguera
defineix els Balls Parlats com
a “espectacles populars basats en el diàleg en els quals la música i la
coreografia desenvolupen un paper complementari, és a dir en els quals el text
i el seu missatge assumeixen el protagonisme”.
Els Balls Parlats a les nostres comarques van ser
les manifestacions fes ves més
populars durant una bona colla de
segles, fins que van desapareixer quasi tots a
finals del XIX.
Hi ha balls
parlats de caràcter històric (Moros i Cristians o Mossèn Joan de Vic, tot i que
ara no es representa com a ball parlat), de caràcter religiós (com el de
Misericòrdia), de caire cavalleresc, de
bandolers (d’En Serrallonga) i de caire
fes u i sa ric que és el que ens ocupa. Dames i
Vells
és un ball popular de caire satíric que era interpretat només per homes,
d’argument senzill i planer, i de llenguatge còmic, barroer, ple d’al·lusions
eròtiques, gests obcens i paraules mal sonants. El Ball de Dames i Vells tracta de les batusses
còmiques que sostenen una colla de matrimonis, malavinguts per raó de la
diferència d’edat en cadascuna de les
parelles. Els marits figuren ser vells
xarucs, mentre que les dones són encara
joves i eixerides.
A les parelles
els aconsellen al Senyor Rector i el Batlle. En una variant del ball (Ball de
Malcasats), són aconsellats pel Jutge, l’Agutzil i el Rector. Aquestes
autoritats queden en evidència a l’utiitzar mètodes corruptes i autoritàris per
a solucionar les disputes. També hi ha un o dos diables burlescos que obren i
tanquen el Ball.
El Ball de Dames i Vells havia estat
estès per bona
part de la Catalunya Nova, sobretot pel Camp i el Penedès. Tenim documentat que
es ballava a Tarragona (1515), Reus
(1533), Montbrió del Camp (1698), Mont-roig del Camp (1816), La
Selva del Camp (1816), Riudoms (1861),
Porrera (1863),
l’Arboç, el Vendrell, Vilanova,
Vilafranca, Sitges...
A Reus la primera documentació del Ball és del 1533, tot i que en
tenim moltes altres referències, hi ha constància de la regular par cipació en
les Festes de Misericòrdia
entre els anys 1683 i el 1892. Fins i tot sabem que el 1792 van actuar a la
Ciutat dos Balls de Dames i Vells, però aquestes nombroses referències no citen
cap mena de particularitat del Ball, ni molt menys
s’ha trobat el text del Ball com van fer a Tarragona.
Es dedueix
que el Ball de Dames i Vells de Reus havia de ser tan mordaç i iconoclasta com
ho és avui dia el de Tarragona ja que el 29 de juny de 1763 en passar la
processó de Sant Pere per la
Plaça Mercadal , un component del Ball ”dirigió sus muecas a
los soldados” i aquests el van prendre presoner. Llavors els altres balls,
espectadors i capellans van començar a clavar cops de puny, i fins i tot, cops
de ciri als soldats. Des del Campanar es va tocar a sometent i la gent ocupà el
Mercadal i el carrer de Monterols ”armados de toda clase de armas”
i els soldats es replegaren al quarter
deixant lliure el dansaire. Tot i això aquest s’hagué de refugiar un
any al convent de Sant Francesc, el
campaner a Poblet, el tinent d’alcalde empresonat i el cap militar expulsat del
regiment.
És curiós que en una ciutat amb tanta empremta
teatral com Reus no s’hagin recuperat de manera estable els balls parlats, i en
canvi sí a Tarragona, Vilafranca, Vilanova, el Vendrell, Valls...
ACTUALITZACIÓ El Ball de Dames i Vells va ser recuperat el 2009 per la Gata Borda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada