Jo sóc la meva dona

Joel Joan es va reconciliar ahir amb el públic reusenc. Després de la desapareguda Ets aquí? i la decebedora Intimitat, el públic va ovacionar Joan pel seu monòleg a Jo sóc la meva dona. Joel Joan va estar una hora i vint ell sol davant de l’escenari mantenint l’atenció de l’espectador, tot i que potser no era el millor text per a fer-ho.

Joel Joan aconsegueixarribar al fregolisme sense caure en absolut en la caricatura, sinó que defineix els diferents personatges amb sobrietat.

Per fi s’ha desempallegat de l’etiqueta d’actor guapo català i va demostrar que senzillament és un dels millors actors per mèrits propis. Un molt bon muntatge que, tot i no ser sublim, bé mereix amb escreix els diners que hem pagat per l’entrada.