Un cartell adult per a una festa ja adulta

Avui s’ha donat a conèixer el cartell de la Festa Major de Sant Pere, i a banda dels gustos personals de cadascú, em sembla molt encertat que no siguin cartell infantilitzador com ho eren els de fa alguns anys enrere. 

El d’enguany és un cartell adult per a una Festa Major que ja ha arribat a l’edat adulta i que enguany incorpora elements festius clarament destinats al públic adult

Músics de Reus: The Kluba

És estrany, a vegades un estil musical que no et fa ni fred ni calor és el que més has vist en directe. A casa mai he escoltat ska i ben poc reggae, però he anat a dotzenes, potser centenars de concerts d’aquests estils per qüestió generacional.

Fins i tot vaig anar assajar uns dies amb un grup d’ska-punk. Però mai no m’ha apassionat, m’ho he passat molt bé als concerts i reconec que hi ha grups musicalment molt bons, però sempre xalo més amb un bon grup de rock o de pop que no pas un d’ska. Per aquest motiu no coneixia gaire els Skalariak, sabia que el cantant era el Juantxo, que viu a Reus i cada vespre passeja amb sa filla pel meu carrer. Havia anat a algun concert i em sonaven cançons, punt. 

L’altre dia van fer la presentació del seu nou grup The Kluba precisament a la botiga Bat a bat al meu carrer i m’hi vaig deixar caure. M’imaginava que Kluba no seria un nou grup d’ska calimotxero fet que es va confirmar quan el Juantxo va començar a parlar de la influència de Fats Domino, un dels històrics del rock que vaig descobrir durant una època que escoltava el primer Elvis i la seva època, crec que fins i tot tenia un parell de cintes de Fats Domino que devia acabar gravant-hi damunt. Però alhora va parlar de la col·laboració al violí de l’incombustible músic reusenc Macaia i no vaig acabar d’entendre com lligava tot plegat. Vaig comprar-me’l i a partir de la segona escolta, o a partir de la primera escolta atenta em va agradar força. És un disc ballable però que respira una certa tranquil·litat. Si l’ska és un sprint, aquest disc és més com una carrera de fons. M’agrada molt especialment Algo de mueve, i Brindo la cançó en català del disc i que el violí Macaia hi dóna un toc dels històrics Tradivàrius. 

Els veiem a Barraques aquesta Festa Major.

Músics de Reus. Vilella

A banda dels Whisky’ns que pleguen, a Reus també hi ha una bona colla de músics que ho tenen tot per ser de primera fila. Un d’aquests és el Vilella, que ahir al Momentum va presentar noves cançons del que suposo que serà el seu nou disc. Vilella fa rock americà, en català o anglès, amb un directe potent però alhora sensible. Cançons treballades i sentides. Feia temps que no sentia rock pur sense edulcorants que no hagués de ser importat. El millor elogi que li puc fer és dir-vos que l’escolteu, però sobretot, que l’aneu a veure en directe.

Trapezi 2009

Cada any hi ha més gent a tots els espectacles. Mostra en va ser que el dia de la final de Copa, que va coincidir amb l’espectacle inaugural la plaça Mercadal, genial Comelade, estava ben plena. Cal plantejar-te i tenir molt clar què vols anar a veure. Ahir a les Peixateries Velles una hora abans ja hi havia gent asseguda esperant, i va pagar la pena veure les acrobàcies aèries dels Akoreakro, talment com si els homes i les dones fossim fets per volar sense l’ajuda de cap giny ni màquina.

Festes del bon temps

Després de mesos de reclusió hivernal la gent torna a sortir i a prendre el carrer amb l’esclat de Sant Jordi. Roses, llibres i senyeres acompanyen les primeres mànigues curtes i els primers refrescos a les terrasses. El Trapezi és la segona cita multitudinària. Any rere any el públic de Reus s’ha convertit en un exigent espectador; la màgia del circ, si no està feta amb un rigorós treball ja no passa com abans.

Malgrat la desaparició del participatiu espai off Cafè i circ i els sagnants incidents de les dues darreres edicions, el Trapezi és una cita ineludible del calendari cultural i també festiu d’aquestes contrades. 

La següent festa és Corpus, amb les coques de cireres, catifes de flors, gegants i, de fa poc, l’ou com balla. Una festa del passat de la qual no en sabem gaire i que en el futur pot créixer molt, però que viu a l’ombra de la propera festa major i queda un pèl tapada. 

I és que la festa major de Sant Pere cada vegada vol ser més gran, amb les barraques, la revetlla i la diada de Sant Joan i els intensos dies previs a Sant Pere. La festa ha crescut, li ha sortit bigotet i ens mostra un dels millors seguicis, ens sap fer bou i arròs i masclet com a menjar i beguda de les festes, i cada any té sorpreses sorgides bàsicament de la participació ciutadana en la festa. Com sempre que es creix hi ha titubeigs, polèmiques i algun escadusser pas enrere, però anem endavant i enguany sembla que es recuperaran dos balls parlats, que eren dels últims elements patrimonials que ens mancava recuperar i actualitzar. Ens pocs anys Reus ha deixat de ser una ciutat dormitori que no es volia despertar del cloroform franquista. 

Encara ens queden lleganyes, però de moment tenim unes festes importants, i tot i la gernació que omple carrers i places, hem sabut esquivar la massificació que desvirtua altres festes catalanes. Aprofitem-ho.

Brumerot

Al Camp i al Penedès del Bombus terrestris en diem brumerot. El nom d’aquest insecte, que en d’altres contrades en diuen borinot, s’aplica a les persones rondinaires, que sempre murmuren o xerren molestosament. I he dit molt conscientment ”en diem” i no ”en dèiem”, perquè com diuen Quico el Cèlio: naltros encara som aquí, per molt que la majoria de gent ara ja digui ”borinot” i no la seva forma pròpia i partrimonial que és ”brumerot”.

M'escindeixo

Decideixo escindir-me, ja n’hi ha prou de suportar abusos de l’altra part. Prou d’imposicions, prou d’estratègies que no porten a res, prou de sortides de to quan no toca i prou d’amagar-se quan cal plantar cara. Avui fent valdre la nostra dignitat diem prou i la meva part dreta s’escindeix de l’esquerra i posem les bases perquè la part dreta de la meva persona arribi ben aviat a la presidència de la Generalitat i més endavant al lideratge universal. Tot i que caldrà vigilar perquè sospito que el meu peu dret m’està fent el llit donat que de tant en tant em fa ensopegar i rodolar per terra i crec que és una maniobra molt ben calculada per prendre el poder quan tingui un moment de feblesa. Ho té clar, ho tinc tot molt ben controlat i l’únic que podria fer seria escindir-se.