És estrany, a vegades un estil musical que no et fa ni fred ni calor és el que més has vist en directe. A casa mai he escoltat ska i ben poc reggae, però he anat a dotzenes, potser centenars de concerts d’aquests estils per qüestió generacional.
Fins i tot vaig anar assajar uns dies amb un grup d’ska-punk. Però mai no m’ha apassionat, m’ho he passat molt bé als concerts i reconec que hi ha grups musicalment molt bons, però sempre xalo més amb un bon grup de rock o de pop que no pas un d’ska. Per aquest motiu no coneixia gaire els Skalariak, sabia que el cantant era el Juantxo, que viu a Reus i cada vespre passeja amb sa filla pel meu carrer. Havia anat a algun concert i em sonaven cançons, punt.
L’altre dia van fer la presentació del seu nou grup The Kluba precisament a la botiga Bat a bat al meu carrer i m’hi vaig deixar caure. M’imaginava que Kluba no seria un nou grup d’ska calimotxero fet que es va confirmar quan el Juantxo va començar a parlar de la influència de Fats Domino, un dels històrics del rock que vaig descobrir durant una època que escoltava el primer Elvis i la seva època, crec que fins i tot tenia un parell de cintes de Fats Domino que devia acabar gravant-hi damunt. Però alhora va parlar de la col·laboració al violí de l’incombustible músic reusenc Macaia i no vaig acabar d’entendre com lligava tot plegat. Vaig comprar-me’l i a partir de la segona escolta, o a partir de la primera escolta atenta em va agradar força. És un disc ballable però que respira una certa tranquil·litat. Si l’ska és un sprint, aquest disc és més com una carrera de fons. M’agrada molt especialment Algo de mueve, i Brindo la cançó en català del disc i que el violí Macaia hi dóna un toc dels històrics Tradivàrius.
Els veiem a Barraques aquesta Festa Major.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada