Pere Calderó

Centenars vam ser els que vam anar a aprendre dibuix i pintura al petit estudi que tenia al carrer Metge Fortuny de Reus. Paciència i molt d’ofici eren les seves virtuts. Era una persona afable que feia l’esforç per trobar la part bona d’allò que feies, per amagada que estés. Potser no va arribar a tenir el reconeixement artistic que li pertocava, però crec que el reconeixement personal de tots aquells que el vam conèixer el tenia guanyat.
Descansi en pau.


Tot seguit un adjunto l'article que n'ha fet la Natàlia Borbonès al Punt

NATÀLIA BORBONÈS - REUS

Calderó, nascut l'any 1916, va començar a pintar als catorze anys i en un principi, influenciat pel gran aquarel·lista Ceferino Olivé, es va dedicar a l'aquarel·la. Però després d'una estada de cinc anys a Madrid, i de visitar repetidament el Museo del Prado, va començar a conrear la pintura a l'oli. Va fer la carrera de Belles Arts entre Madrid i Barcelona. Calderó definia la seva obra com un noucentisme flexible, «en la línia de Rebull». Al llarg de la seva trajectòria artística, a més de dibuixos i pintura també va realitzar murals i frescos i va destacar en la faceta de retratista, sobretot de la dona, i d'autor d'obres de temàtica religiosa. D'altra banda, també va treballar l'escultura iniciat per Modest Gené.

Però el treball de Pere Calderó que va arribar més als seus convilatans va ser l'ensenyament, dedicació que va començar l'any 1948. Primer ho va fer com a professor de dibuix tècnic i artístic a l'Escola del Treball de Reus i després a l'Escola d'Art del Centre de Lectura i a l'Institut Gaudí. I fins fa pocs anys, des del seu estudi continuava impartint lliçons i aconsellant joves estudiants. Pere Calderó va anar obrint camí a artistes que després apostarien per nous llenguatges contemporanis, com Ramon Ferran o Joaquim Sancho. «Qui volia saber tècniques, trobava un home d'ofici, allí es dibuixava, pintava, gravava, es treballaven tècniques tradicionals i alguns s'atrevien amb els plàstics i altres materials», escrivia de les classes de Calderó la crítica d'art i exalumna Assumpta Rosés amb motiu de l'exposició d'homenatge que es va tributar al reusenc de l'any 2001: «Potser la millor lliçó que ens va impartir va ser la seva actitud d'entendre les raons dels altres i de no creure en veritats absolutes i idees excloents. En aquells tallers atrotinats podíem arribar a intuir que l'art era un espai de llibertat individual que ens obria uns horitzons vitals engrescadors.»

A finals de desembre del 2007, l'artista va assistir a la presentació del llibre Pere Calderó. El seu univers pictòric, escrit per Mireia Ferré i editat per la Diputació. Va ser el penúltim homenatge a un artista que durant la seva trajectòria va rebre molts reconeixements, com tres medalles Ciutat de Reus, la medalla Tapiró, la beca Tomàs Bergadà i la medalla Fortuny. O la menció honorífica municipal que li va atorgar l'Ajuntament de Reus fa vuit anys després de la campanya popular de recollida de firmes que va impulsar el col·lectiu Amics de Pere Calderó. Van ser reconeixements a una vida dedicada a l'art que no es van traduir, però, en la gran exposició que mereixia a la seva ciutat. Els funerals s'oficiaran avui a la parròquia de Crist Rei a les deu del matí. Calderó estava casat amb la poeta Maria Cabré