Nadal a cals Cupiello

Potser no sóc allò que en diuen el target de l’obra, però a mi Nadal a cals Cupiello no em va agradar. De fet a l’estrena que es va fer al Fortuny divendres passat hi va haver divisió d’opinions, per una banda un part del públic va riure a cor que vols i l’altra que ens va deixar totalment freds. 

El teatre no són matemàtiues, o sigui que si agafem el director de moda, sumar-hi actors televisius i posar-hi un text d’un autor de reconegut prestigi el resultat no sempre és exitós, o pot ser-ho per a uns i per altres no Nadal a ca’ls Cupiello és una obra de joventut d’Eduardo de Filippo, és una comèdia amarga italiana, però el muntatge d’Oriol Broggi s’acosta més a un sainet costumista, d’aquells que la productora Focus fa tan bé i que omplen tants teatres. La senyal que alguna cosa no rutllava és que al tercer acte, el de l’agonia i mort, el públic continuava rient en les escenes dramàtiques.

A vegades fer obres aparentment senzilles com aquesta pot ser moure’s en terrenys pantanosos, perquè és molt dificil trobar el punt d’equilibri entre la comèdia i el drama, en aquest cas neorealista italià, que suposo que és la idea d’aquest Nadal a ca’ls Cupiello. 

Potser quan facin temporada a Barcelona ho aconsegueixin. Potser han jugat només la carta de la comèdia. Potser a la Biblioteca de Catalunya sigui tot diferent amb la proximitat amb el públic.