A la mitologia grega Àrtemis, anomenada Diana pels romans, era filla de
Zeus i germana bessona d’Apol·lo. Àrtemis
és la deessa de la caça, i com que era imaginada bonica, casta i solitària se
la va relacionar com una divinitat relacionada amb la lluna, per contrast a
Apol·lo que ho estava amb el sol. Un dels llocs on se li retia culte era a
Efes, a la Jònia ,
part de l’actual Turquia. El 550 abans de crist el rei Cres de Lídia va decidir
fer una subscripció popular per a construir-hi el temple més gran i més bell del
món grec. El projecte se li va encarregar a l’arquitecte Quersifron i van tardar
cent vint anys a completar-lo. Un cop acabat va merèixer formar part de
l’exclusiva llista de les set meravelles del món antic que va descriure
Antipáter de Sidó. Segons les mides que ens dóna Plini el Vell, el temple d’Àrtemis
a Efes feina 115 metres de llarg i 55 metres d’ample, fet
tot de marbre, tenia 127 columnes d’estil jònic de vint metres d’alçada. Per a
fer-nos una idea era si fa no fa el doble d’ample, de llarg i d’alt que el
Partenó d’Atenes. Ara bé, el 355 abans de Crist un pastor anomenat Eròstrat va
incendiar aquest temple que va quedar destruït. Una vegada interrogat, aquest
pastor va confessar que ho havia fet per adquirir notorietat i sortir de
l’anonimat. Fou condemnat a la foguera i es va prohibir sota pena de mort que
s’anomenés el seu nom per tal que el seu propòsit fracassés. Tot i això el seu
nom ens ha arribat de la ploma de l’historiador Estrabó i potser és tan o més
conegut que aquells que van construir i llegar al futur la descripció d’aquest
temple. Eròstrat si hagués viscut al segle XXI possiblement s’hagués fet una
fotografia amb el mòbil al costat del temple d’Àrtemis en flames i potser fins
i tot ho hauria penjat a internet. La tecnologia i la ciència avança, en canvi la
nostra intel·ligència no pas gaire.