El temple d’Àrtemis a Efes

A la mitologia grega Àrtemis, anomenada Diana pels romans, era filla de Zeus i germana bessona  d’Apol·lo. Àrtemis és la deessa de la caça, i com que era imaginada bonica, casta i solitària se la va relacionar com una divinitat relacionada amb la lluna, per contrast a Apol·lo que ho estava amb el sol. Un dels llocs on se li retia culte era a Efes, a la Jònia, part de l’actual Turquia. El 550 abans de crist el rei Cres de Lídia va decidir fer una subscripció popular per a construir-hi el temple més gran i més bell del món grec. El projecte se li va encarregar a l’arquitecte Quersifron i van tardar cent vint anys a completar-lo. Un cop acabat va merèixer formar part de l’exclusiva llista de les set meravelles del món antic que va descriure Antipáter de Sidó. Segons les mides que ens dóna Plini el Vell, el temple d’Àrtemis a Efes  feina  115 metres de llarg i 55 metres d’ample, fet tot de marbre, tenia 127 columnes d’estil jònic de vint metres d’alçada. Per a fer-nos una idea era si fa no fa el doble d’ample, de llarg i d’alt que el Partenó d’Atenes. Ara bé, el 355 abans de Crist un pastor anomenat Eròstrat va incendiar aquest temple que va quedar destruït. Una vegada interrogat, aquest pastor va confessar que ho havia fet per adquirir notorietat i sortir de l’anonimat. Fou condemnat a la foguera i es va prohibir sota pena de mort que s’anomenés el seu nom per tal que el seu propòsit fracassés. Tot i això el seu nom ens ha arribat de la ploma de l’historiador Estrabó i potser és tan o més conegut que aquells que van construir i llegar al futur la descripció d’aquest temple. Eròstrat si hagués viscut al segle XXI possiblement s’hagués fet una fotografia amb el mòbil al costat del temple d’Àrtemis en flames i potser fins i tot ho hauria penjat a internet. La tecnologia i la ciència avança, en canvi la nostra intel·ligència no pas gaire.