Sentir-se brut

Arriba a casa i llença les coses a un racó del rebedor. Com cada nit arriba tardíssim. Se’n va al lavabo i llença la roba a terra i entra dins a la dutxa. Les companyes ja dormen, però no els molesta que es dutxi a aquelles hores. Ho entenen. Segueix... Dins la dutxa posa l’aigua calenta a tota potència. Vol que l’aigua i el sabó li entrin dins de cada porus i li treguin de sobre aquest imaginari tel de fàstic que se li enganxa a la pell. S’esgarrapa amb l’esponja per tot arreu, però sobretot pels plecs dels dits. S’està una bona estona sota l’aigua de la dutxa, així si se li escapen llàgrimes no se n’adona. No vol plorar per això que fa. Quan flaqueja pensa en els diners que guanya, que encara que sigui pocs li permeten viure. Si no fos per això potser hauria de posar-se a treballar al carrer i segur que seria encara pitjor. Es posa a dormir. Li costa agafar el son, però quan ho fa somnia que el Quimi Portet se l’enduu de gira i pot engegar a la merda la feina de músic de directe d’un programa de tarot d’una cadena local.