Shakespeare no va passar a la història per les seves tragèdies romanes. Gabriel Ferrater va escriure una novel·la que
ha estat gairebé oblidada. Pere Prats ha fet un cartell per la Festa Major del meu poble que no està gaire aconseguit.
Els que fan coses no sempre poden tenir el mateix nivell, ja sigui dibuixant, composant, escrivint...
Pere Prats va il·lustrar una col·lecció de contes, ”A poc a poc” de la Galera, que ha ensenyat a llegir a una generació, la
meva. Amb grans lletres lligades vam aprendre com les línies corbes formen lletres i les lletres formen paraules que
tenen a veure, o que ens expliquen, aquells dibuixos de nens com naltros que ens agradaven tant.
Fa poc mirava aquesta col·lecció per quan la nostra filla sigui més grandeta. No sabia si estaria en catàleg, i efectivament
encara ho està. Aquests llibres de la Maria Àngels Ollé i el Pere Prats aguanten el pas de temps bàsicament per
la seva simplicitat i lleugeresa esࢢlísࢢca, que no pedagògica. Recordo haver passat moltes estones a la guarderia amb
aquests llibres en una edat en que la concentració és una quimera. Si ho recordo és que me n’hi devia passar moltes
d’estones.
Els dibuixos de Pere Prats estaven en un Olimp mític del meu imaginari, tot i que ahir van rebre un torpede amb un
cartell de Festa Major que no m’agrada gens. Els degradats dels colors, la superposició dels elements, la manca de
la simplicitat que precisament tenien aquests ”Poc a poc” fa que no m’agradi. A banda que la Festa Major que ens
suggereix Pere Prats en res s’assembla a la que tenim ara. Precisament em recorda les de la meva infantesa: veure
passar els gegants, tirar algun petard al terrat i potser obrir una capsa de galetes. Res a veure amb la festa d’ara. Els
artistes forasters (Custo, Tagliabue, Marcel·lí Antúnez) que darrerament feien el cartell explicaven que es documentaven
profusament sobre la Festa Major abans de treballar per no equivocar-se. Potser Pere Prats, originari de Reus,
s’ha refiat d’uns records llunyans en els quals molts ja no ens identifiquem en absolut, però potser els que manen sí
que s’hi identifiquen.
Sigui com sigui, una oreneta no fa estiu, i la producció de Pere Prats continua sent una obra majúscula, malgrat un
cartell desafortunat, del qual en farem sàtia aquesta Festa Major. Una cosa no treu l’altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada