dimarts, 24 de juliol del 2012

10. Dexter




Dexter és una sèrie d’èxit de la cadena Show me. Aquesta intenta fer la competència a la omnipotent HBO amb sèries arregladetes com Weeds, Stargate o aquesta Dexter. Dexter és la història d’un assassí en sèrie, el pare del qual va inculcar una sèrie d’autoregulacions per tal que els seus assassinats fossin un bé per a la societat, això vol dir que només es carrega a personatges igual o més malvats que ell. Una paradoxa sobre la qual es sustenta aquesta sèrie.


El contingudíssim actor Michael C Hall, després de brillar sense llum a la gloriosa Six feet under, va ser erigit com a protagonista absolut d’aquesta adaptació de la novel·la L’obscur passatger, i se’n surt molt bé. Per a poder digerir tanta foscor, sang i tensió dramàtica, els guionistes han sabut introduir pe tes dosis d’ironia i d’humor que Hall sap administrar sòbriament. Quan ets policia, pare de família i alhora assassí en sèrie tens a l’abast un munt de situacions còmiques que no s’han de menysprear, però de les quals no cal abusar per no trencar el dramatisme. 


Les dues primeres temporades són l’adaptació entretinguda d’aquesta novel·la: Arguments, interpretacions, accions, guió... tot molt correcte sense arribar a l’excel·lència. El plantejament sorprenent d’aquesta sèrie ens la fan molt passadora, malgrat l’excés de veu en off.


La tercera tot i que compta amb el trillat Jimmy Smits com a partenaire de Dexter, els tretze capítols semblen ser un eco de la segona temporada. La sèrie entra de ple a les deu sèries que més valoro amb les temporades 4 i 5, en les quals a Dexter se li apareixen una nèmesis molt més retorçades que ell mateix. Dues temporades horrorosament perfectes, que et provoquen angoixa, manca d’aire i malsons. Sí senyor, l’art ha d’emocionar, encara que sigui a costa de passar una mala estona.


Però llavors passa una cosa inaudita: Quan han aconseguit amb sang, suor, sang, llàgrimes i més sang construir una sèrie excepcional agafen la sèrie i llencen a la brossa tot el que han construït amb una temporada infame i infecta com és la 6. Si teniu pensat veure aquesta sèrie us podeu estalviar les tretze hores de la vostra vida que ocupa la temporada sis, en la qual no passa RES, ni val RES. Ara faran la setena temporada. Veurem si són capaços d’aixecar-se del xoll de fang on s’han llençat ells solets.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada