Dexter
és una sèrie d’èxit de la
cadena Show me. Aquesta intenta fer la competència a la omnipotent HBO amb
sèries arregladetes com Weeds, Stargate o aquesta Dexter. Dexter és la història
d’un assassí en sèrie, el pare del qual va inculcar una sèrie d’autoregulacions
per tal que els seus assassinats fossin un bé per a la societat, això vol dir
que només es carrega a personatges igual o més malvats que ell. Una paradoxa
sobre la qual es sustenta aquesta sèrie.
El
contingudíssim actor Michael C Hall, després de brillar sense llum a la gloriosa Six feet
under, va ser erigit com a protagonista absolut d’aquesta adaptació de la
novel·la L’obscur passatger, i se’n surt molt bé. Per a poder digerir tanta
foscor, sang i tensió dramàtica, els guionistes han sabut introduir pe tes dosis
d’ironia i d’humor que Hall sap administrar sòbriament. Quan ets policia, pare
de família i alhora assassí en sèrie tens a l’abast un munt de situacions
còmiques que no s’han de menysprear, però de les quals no cal abusar per no
trencar el dramatisme.
Les
dues primeres temporades són l’adaptació entretinguda d’aquesta novel·la: Arguments ,
interpretacions, accions, guió... tot molt correcte sense arribar a
l’excel·lència. El plantejament sorprenent d’aquesta sèrie ens la fan molt
passadora, malgrat l’excés de veu en off.
La
tercera tot i que compta amb el trillat Jimmy Smits com a partenaire de Dexter,
els tretze capítols semblen ser un eco de la segona temporada. La sèrie entra
de ple a les deu sèries que més valoro amb les temporades 4 i 5, en les quals a
Dexter se li apareixen una nèmesis molt més retorçades que ell mateix. Dues
temporades horrorosament perfectes, que et provoquen angoixa, manca d’aire i
malsons. Sí senyor, l’art ha d’emocionar, encara que sigui a costa de passar
una mala estona.
Però
llavors passa una cosa inaudita: Quan han aconseguit amb sang, suor, sang,
llàgrimes i més sang construir una sèrie excepcional agafen la sèrie i llencen
a la brossa tot el que han construït amb una temporada infame i infecta com és la 6. Si teniu pensat veure
aquesta sèrie us podeu estalviar les tretze hores de la vostra vida que ocupa
la temporada sis, en la qual no passa RES, ni val RES. Ara faran la setena
temporada. Veurem si són capaços d’aixecar-se del xoll de fang on s’han llençat
ells solets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada