6. West wing

Set llargues temporades de vint-i-tants capítols plens de maniqueisme, arrogància mal dissimulada i banderes nord-

americanes. Sembla un plantejament poc engrescador, però partint d’aquesta premissa Aaron Sorkin va fer la que al seu moment va ser la millor sèrie de la història. La clau era que va fer una sèrie intel·ligent que donava per descomptat que el públic també era una mica intel·ligent, o en tot cas que hi havia públic que apreciava productes una mica treballats. D’aquí el seu èxit sense precedents. West wing ha estat la primera d’aquesta dècada gloriosa de sèries. Ha

estat La Sèrie en majúscules.

Mostrar les suposades interioritats dels despatxos d’una Casa Blanca governada per un president demòcrata és el que passa a West wing durant 7 llargues temporades de vint-i-tants capítols cadascuna. Aviso, perquè començar-la exigeix gairebé un cert grau de compromís.

Martin Sheen i Rob Lowe comencen pilotant aquesta enorme sèrie, però a resta de repar ment aviat aconsegueix eclipsar al guaperes Lowe, mentre que el primer esdevé gairebé el tòtem de la sèrie. El que havia de ser una sèrie sobre la vida d’un assessor polí c s’acaba conver nt en la monitorització del gabinet del President, amb constants entrades i sor des de membres.

West wing té uns treballadíssims guions que ens mostren les interioritats polítiques de la Casa Blanca i com aquesta és una màquina de destruir vides privades de la gent que hi treballa. Sembla ser que Sorkin va aconseguir que els guions estiguessin assessorats i supervisats per antics membres de la Casa Blanca i potser per aquest motiu la sèrie sembla tan veraç. West wing beu de la realitat, es tracten temes ben candents: atemptats, Israel i els Palestins, l’educació pública, l’impeachment, les trinxadores maquinàries electorals, la candidatura per a President d’algú provinent d’una minoria... Tot tractat des d’un punt de vista prou imparcial, els bons no són sempre bons i es taquen les mans amb sang, ni els dolents ho són tant. Ep! Si ens has dit al començament que és una sèrie maniquea... Sí, és que la conclusió de tot plegat és que malgrat tot, els americans són els bons i els que guanyen. Bé, almenys fent sèries sí.