El darrer cap de setmana de
novembre va fer tornar la fe dramàtica a qualsevol descregut recent. Dos
esdeveniments organitzats pel teatre de base
van solapar-se -vès que no hi ha dies- aquells vespres:
Les Artistes Locals i els
Perejils van organitzar a la Palma el primer festival “4rts de Teatre”. Amb
això han portat a Reus el microteatre, un gènere de rabiosa actualitat que es
desenvolupa en petits espais on el públic, una vintena com a molt, gaudeix de
peces teatrals de quinze minuts. Per quatre sales de la Palma es van
interpretar aquestes obres breus, amb notables participacions de Reus i del
Camp. El vestíbul d'aquest descentralitzat teatre era la sala polivalent,
amenitzada per un punxadiscos i una barra on podies demanar menjar o beure. A
la cresta de l'onada, com diu aquella.
Paral·lelament al Teatre Bartrina
el TEBAC (Teatre Estable del Baix Camp) va tornar a ser el de les grans
ocasions. El director Miquel Àngel Fernàndez sap fabricar grans espectacles
donant la volta a obres del repertori universal. A la Terra Baixa que
vam degustar, hi havia interpretacions treballades en les quals poc va
desentonar; també hi havia una notable fidelitat al text, malgrat que van
esporgar les repetitives acotacions d’ara ric, ara ploro, del teatre de
Guimerà; i sobretot, si eres capaç de ser observador, trobaves un detallisme
propi del director que sap el que vol i sap com explicar-ho. En definitiva, vam
veure una Terra Baixa actualitzada, trencadora, i fosca, igual que ho és
l'obra original que és plena d'adulteri, engany, odi, violència, avarícia, i
sobretot molt de sexe. Això em porta a
parlar de l’escena de sexe molt explícit que hi ha entre el Manelic i la Marta,
el que passa amb aquest tipus d’escenes és que capten una atenció i uns espais
que, per exemple, ara jo podria estar aprofitant per explicar altres virtuts de
l’obra.
Comptat i debatut, que Reus
continua tenint un planter teatral formidable. Eh! I tot això sense el CAER.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada