El Cós de Sant Pere (II)

Han passat cinc anys des que vaig parlar del Cós. Va haver-hi un intent de recuperació que va acabar desembocant en els Cóssos, que més que ser el Cós pròpiament dit, va esdevenir les també tradicionals cucanyes que es feien i es fan per Sant Pere.

A això del cós, Antoni de Bofarull al llibre Costums que’s perden del 1880 li dedica un capítol sencer, i en diu: ”Aquesta paraula es contracció de una altra antiga que explíca més, cors, y que té l mateix significat que una castellana an tiquada en una de sas acepcions coso, pus las dos volen dir cursó carrera, es dir, cosa de córrer”.

Això mateix, una cursa, com tantes se m’estan posat de moda darrerament. Bofarull ens descriu la cursa i ens explica els premis que rebien els guanyadors:

Imatge extreta de 1.000 imatges de la història de Reus d’Albert Arnavat

”los que en aquell volen péndrer part, acuden al punt de ahont se parteix, punt ahont se guardan reunits, y alguns ostentantse en perxas, tots los premis ab que han de ser gradualment recompensats los que primers tornen allí de ahont han sor t, y són los tals premis, generalment segons costum, una badella ( [...] un moltó, un parell de pollastres o gallinas, una coca y finalment... unas sebas! junt ab las que, a vegadas, hi va l’accéssit de un porró de vi.”

I tot i que no ho explicita directament, podem imaginar que la sortida i l’arribada era la plaça Mercadal ja que ”tornavan á entrar en la plassa ó en lo lloch ahont hi havia ’l cap del còs, es á dir, allí ahont s’havia comensat”. De fet la fotografia que va sor r publicada al llibre 1.000 imatges de la història de Reus d’Albert Arnavat, veiem el Cós al seu pas pel Mercadal. Un document excepcional, per cert, ben poques vegades s’han trobat imatges d’elements patrimonials desapareguts.

Tampoc ho diu, però pel que explica Bofarull podem deduir que la cursa no era curta, sinó que devia tenir mitja distància, ja que explica la tàctica del ”célebre Berruga”, que devia ser el guanyador habitual, i que deixava que els altres corredors prenguessin la inicia va i ell ”no’s llensava ab furia al pendrer la envestida” i quan cap al les darreries del cós aquests ”treyan un palm de llengua” el Berruga feia un canvi de ritme ”donava una apretada” i els vencia.

A la Petita història de l' esport a Reus Ezequiel Gort, aquest ens diu que el Cós eren tres tombs de ravals. 

Val a dir que devia ser un acte molt popular, tant per la gernació que es veu a la fotografia com per la descripció de Bofarull del guanyador: ”sent la aparició del primer vencedor un truinfo sino com lo de Céssar entrant en Roma, al ménos com lo de un gran gladiador ó áuriga [...] pus era saludat ab un crit unánnime y ab un repicament de mans universal”.

A Banda de Bofarull, trobem altres referències al Cós de Sant Pere, en una acta del municipal de 1756 es descriuen «las festas que feyan los barris a las Capellas de los respectius portals, y casi tots los demés carrés, a las que, casi sens altre concistència de tals, que la del nom, també prac caven, més pròpiament eran diver ments humans que no dedicació y consegració de cultos als sants; puix lo que merament concis an era [...] fer sorteigs, o cossos, de xics i grans, ab premis de pollastres, gallinas y anyells, que, per haver de córrer aquells del tot desnusos, y estos ben poch ves ts, no deixan de ocasionar algun escàndol y profanitat.»

Al Diari de Tarragona de 24 de juny de 1868 explica que pel dia de Sant Pere: ”Las fiestas empiezan realmente el dia 28, en el cual se distribuirán a los pobres de aquella ciudad un crecido número de raciones de pan, arroz y carne para que se alimenten en los tres dias de la fes vidad. [...] El 29 será la fiesta religiosa en la parroquial de San Pedro con o cio solemue y panegírico, habiendo después corrida de Cos, juegos de cucaña, bailes y iluminaciones, teniendo lugar á las 6 y media de la tarde la procesión del patrono San Pedro”.

També al Diari de Tarragona del 17/03/1876 explica que en les festes que es preparaven per a celebrar el final de la tercera Guerra Carlina es faria: ”Al medio dia tendrá efecto una corrida de hombres, llamada «cós,» cuyos premios serán opoítunamente designados; y las torres y «Xiquels de Valls,» demostrarán su maestría en su di cil come do”.

I al Diari de Tarragona el 07/08/1863 per unes fetes d'agost: ”Mas no cias sobre las fiestas del próximo domingo.— Aguardando la inserción del programa, nos an cipamos á comunicar lo que acerca de estas fiestas hemos averiguado. Parece que habrá juegos de sor ja, cós, repar ción de cocas, fuegos ar ficiales, músicas, bailes, adorno é iluminación de calles y gran función en el Euterpe”.

Etcètera etcètera... 

Això del Cós no çés res d’estrany ni d’exòtic. Una cursa a peu com tantes i tantes n’hi ha, només que durant unes dècades aquest Cós va estar situat per la Festa Major de Sant Pere com un dels actes centrals d’aquesta festa.