Els balls parlats a les processons, la quadratura del cercle

Diumenge passat vaig participar conjuntament amb vint-i-tants grups fes us reusencs més, a la processó cívica que es va fer per Santa Eulàlia a Barcelona. Jo participo en Dames i Vells, un ball barlat, que és un gènere maltractat pel temps i per les visions simplistes de les nostres festes. Els balls parlats són el germà català de la Commedia dell’Arte italiana o de les obres que Shakespeare feia al Globe, però amb la gran diferència que no vam tenir cap escriptor de balls parlats que arribés a la sola de la bota de Shakespeare, ni tampoc hem tingut la capacitat de vendre fantàsticament bé el que fem, com fan els italians.

Dames i Vells de Reus va participar en la seva primera processó des del segle XIX i ens en vam en sor r, ja explicaré com.

Els balls parlats barregen música, dansa i paraula, per tant en ple segle XXI resulten difícils d’encaixar dins una processó. Avui dia fem els balls sencers en carrers o places determinats però no acostumen a integrar-se en cap mal anomenat Seguici.

Dames i Vells de Tarragona i Reus habitualment no participen a les processons, el de Malcasats de Vilafranca només balla, el de Vilanova surt per Carnaval... Els nostres balls parlats no encaixen en el patró actual i en canvi els dels nostres besavis sí que ho sabien fer, què ens hem perdut?

Al segle XIX s’han recollit casos en els quals hi ha hagut processons amb 22 danses, bona part d’aquestes parlades. També s’han conservat textos d’aquests balls parlats, la representació dels quals podia durar més de mitja hora. Com ho feien? Els antics folkloristes ens parlen molt dels arguments dels balls i dels caràcters que els representaven però mai ens parlen de la mecànica que feien servir.

Evidentment no aturaven la processó durant mitja hora per a fer la representació sencera. Tampoc sembla plausible que només ballessin durant tot el recorregut. Sembla que hi pugui haver tres possibilitats:

1.- Que fessin un tràiler de l’obra sencera.

2.- Que fessin els millors moments de l’obra.

3.- Que durant tot el recorregut anessin representant l’obra a trossos.

Anem a pams:

1.- Un tràiler de Dames i vells és el que vam fer l’altre dia a les Rambles. Escènicament funciona. L’espectador en cinc minuts veu actuar a tots els personatges i pot entendre l’argument de l’obra. Pot funcionar com a solució en ple segle XXI. Llavors entre tràiler i tràiler els actors poden fer les coreografies del ball, o bé fer cubanades com naltros vam fer l’altres dia, sempre que es trac d’un ball sa ric. Ara bé, això dels tràiler és molt actual, dubto molt que fos la manera de solucionar-ho del passat, però en tot cas és una manera de fer-ho avui dia.

2.- Els millors moments es poden fer si el públic coneix l’argument del ball parlat. A Reus tothom sap la història de l’Aparició de la Verge de Misericòria, a Torredembarra la de Santa Rosalia, també són conegudes les aventures de Serrallonga... Per tant anar repetint aquí i allà els moments culminants de la història, com seria quan el personatge diví obra el miracle, o quan el protagonista profà mor, o quan té lloc la batalla final... Això lligara molt amb la manera de fer teatre del passat, uns temps ens els quals els actors podien repetir dalt de l’escenari tres, quatre, cinc vegades les escenes que eren més aplaudides pel públic, encara que fossin de la mort del protagonista.

3.- Que durant tot el recorregut anessin representant l’obra a trossos, i el com ens ho explica Josep Bargalló al seu bloc: ”els diàlegs s’estructuraven molt esquematitzats; es representaven de manera itinerant per carrers i places – cada nova escena o nou diàleg venia seguit per un moviment coreogràfic que servia per dur el ball a una altra plaça o a una cantonada-, tot i que l’escenificació completa s’executava en un indret concret, el mateix cada any”. O sigui que els balls parlats també introduirien la mímica, potser com les moixiganges del Penedès, amb aquesta solució tindríem una peca dramàtica gairebé total, enriu-te’n tu de l’òpera.

En tot cas opcions per a poder reincorporar aquests balls a les processons les tenim. Una altre debat és si val la pena. Tindria sentit Dames i vells en la baixada matinal a Misericòrdia, el recorregut de la qual gairebé tots són famílies amb canalla? No. Tindria sentit qualsevol ball sa ric precedint la -potser massa- solemne processó del sant o santa de la població? No. El que queda clar, és que en solemnitats o ocasions excepcionals, qualsevol ball parlat pot integrar-se a la comitiva amb total naturalitat, si opta per un d’aquests tres punts.