L’Olimp a la ciutat
L’Olimp era la residència dels déus,
i aquest també era el nom que va escollir la societat dels senyors, l’Olimpo,
per anomenar-se amb ben poca modèstia. Un altre nom d’entitat amb ressons mítics
és el de l’entitat Orfeó
Reusenc , Orfeu era un músic mític, fil d’Apol·lo i la musa Cal ·líope.
Reus no té mar, però del port de
Salou als segle XVIII i XIX en sortien tones d’aiguardent per a l’exportació,
no resulta estrany doncs que el 1789 Andreu de Bofarull ja esmenti la font del
déu dels mars Poseidó, el Neptú dels romans, situada ala plaça del Víctor i que
primerament havia estat situat a la plaça del Rei, l’actual plaça del Pintor
Fortuny.
A les Peixateries Velles trobem Eros
que flanquegen l’escut de la ciutat a sobre del portal.
Un altre element que
trobem és el corn de l’abundància de la cabra Amaltea , que
fou la dida de Zeus i que és als esgrafiats de la farmàcia Serra al
número 80 de la Raval Santa Anna
El déu de la medicina, Asclepi,
Esculapi pels romans, es representa amb una serp enroscada a un pal, tot
simbolitzant l’art medicinal. El trobem a la llinda de la casa número 2 del carrer
de les Galanes. Una variació d’aquest símbol és la serp enroscada a una copa, i
representa la farmàcia, i que podem trobar a la Farmàcia de la plaça del
Prim o al monument al Dr. Pere Mata, al passeig que porta el seu nom, en forma
de font.
Al capdamunt
de la façana del Centre
de Lectura , hi ha quatre escultures són dues muses que es
repeteixen a esquerra i dreta. Una és Clio, musa de la poesia i de la història,
i l’altra Terpsícore, la musa de la dansa i de la poesia lleugera.
Una altra
figura femenina és una magnífica Temis, la Llei, que corona el recentment restaurat
edifici de l’Equitativa situat a la plaça del Pintor Fortuny i factura de
l’escultor Modest Gené. Del mateix escultor i també de proporcions més o menys
humanes trobem el monument a l’esport, dedicat al Dr. Joan Domènech, davant de
la porta d’entrada de las piscina del Reus Deportiu, al qual podríem relacionar
amb el mite de Sísif.
Un dels
conjunts més importants és el Triptòlem, situat al Passeig de Mata. A sobres
d’una font que recorda la rosa
de Reus hi trobem tres figures, Demèter i la seva filla
Persèfone que transmeten a Triptòlem l’ofici de l’agricultura perquè el doni a
conèixer entre els homes.
Al frontis
de l’edifici de la Caixa, a la a la base de la tercera columna començat per la
dreta hi ha un relleu d’Hefest, treballant a la forja.
Dues figures
força conegudes són els dos Atlas que, amb bigotis decimonònics, subjecten el balcó del Palau Bofarull, com si
fos la volta celeste, en ple carrer de Llovera. A banda de figures
antropomorfes també trobem animals mitològics, com el griu, el ferotge monstre
mitològic mig àliga i mig lleó, i n’hi ha als balcons de Cal Navàs, a la façana
de cal Rull, al balcó de la seu de la
Unió de Botiguers al raval de Sant Pere; els grius eren uns
éssers que custodiaven tresors i que van ser domesticats per Apol·lo. I podríem
atribuir al mateix Apol·lo els esgrafiats que hi ha al capdamunt del carrer
Llovera, als números 52-54, tot i que com en d’altres casos, són figures amb
una finalitat merament decorativa amb un gust classicitzant que ens remet a la
mitologia.
L’Olimp present
Però la pervivència dels mites
clàssics no és aigua passada, sinó que encara usem aquests referents avui dia.
Mostra d’això és que moltes botigues són batejades amb noms de la mitologia
grecollatina com el Videoclub Hermes al Passeig Prim, una botiga de roba
denominada Atenea al número 15 de la Raval de Jesús, la llibreria Galatea
al carrer Jesús 5-7, o la coneguda botiga d’articles per festes Minerva a
l’Avinguda 11 de Setembre. No només això, sinó que a un dels aspectes més
rellevants de la ciutat, la
Festa Major , s’hi ha afegit un Basilisc, fill de la Medusa
que va matar Perseu, una figura zoomorfa carregada per una persona i que va
ser realitzada per l’escultor Manel
Llaurador l’any 2007.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada