Trapezi amb la bossa del súper

No dic res de nou explicant que aquesta passada edició del Trapezi ha estat la més fluixa de totes. No es pot demanar més a una festival fet a cuita-corrents per les vacil·lacions de les administracions públiques. Tot i així la inèrcia d’aquest festival va fer que hi hagués molt de públic arreu, això és innegable.

La inauguració no va funcionar, un espectacle de butxaca no pot omplir una plaça, a vegades massa gran com el Mercadal. Els altres espectacles de carrer van tenir un nivell bastant discret, potser amb l’excepció de les acrobàcies aèries del Marcel et ses Drôles de femmes a la plaça Llibertat. Els dos plats forts eren als teatres: Dos espectacles contundents, que tiraven més cap a una estètica de Mad Max que no cap al circ clàssic. Al Bartina les precises acròbates i trapezista de My Laika Kunst van enlluernar al públic amb l’espectacle Popcorn Machine. Una estona després, al Fortuny, Els Subliminati Corporation van executar un esbojarrat File_Tone que va deixar al públic en un estat catatònic. Més d’un va sortir del teatre sense saber si li havia agradat o no.

Semblava que el Reus Racó del Riure havia de ser un mar robat: només dos espectacles, cues desorganitzades i molta gent que es quedava fora dels espectacles tot i haver esperat més de mitja hora. Però a la porta del Consell Comarcal, les dues pallasses de La Boca Abierta Compagnie amb una bossa del súper, fent-la voleiar i jugant amb ella van embadalir a tothom que els va anar a veure. Simptomàticament el millor número del Trapezi va ser una bossa de plàstic de les que encara donen gratuïtament. 

El Circ necessita diners, però sobretot necessita voluntat. Si aquesta segona part falla s’acaba tot. La fira del Circ no és només un magnífic aparador de al ciutat, sinó que el Trapezi, i de retruc el COS, són patrimoni de la ciutat. La multitud de famílies reusenques que seguia arreu les cercaviles de l’Elefant del Trapezi són la prova que aquest festival ja ha arrelat fort dins l’imaginari reusenc com el Campanar, l’avellana o La vicaria.