El crític local té recança a fer
cap crítica d’obres de teatre de grups de la seva ciutat. El crític també
pertany a un grup de teatre i qualsevol sentència que imprimeixi sobre paper
pot ser interpretada com a producte de l’enveja, l’antagonisme o senzillament
de la mala fe. Per sort, Antonello i
Antonella, tonto ell i tonto ella no fan passar al crític el mal tràngol
d’haver de fer una crítica que destrossi una obra, però que formalment sigui prou
gentil perquè no li girin la cara pel carrer.
La companyia de Comèdia de l’Art
del Bràvium, sota l’atenta direcció de Carles Bigorra, han representat per
diversos escenaris una obra que supera les fronteres de la dignitat per a
endinsar-se en els camps de la
qualitat. Per sort a la ciutat tenim un altre grup que
dignifica el teatre amateur a base de feina, una direcció professionalitzada i
rigor dalt de l’escena. És clar que en un grup amateur hi ha alts i baixos,
actors més treballats i d’altres més verds, escenes que funcionen i d’altres
que s’entrebanquen. Però l’esforç a la sala d’assaig dóna fruits, i aquest n’és
un clar exemple. També es recullen els fruits del festival Cos: no te altra
explicació que en una ciutat com Reus hi hagi dos companyies que representen
Comèdia de l’Art. Curiosament les dues tenen un estil semblant, on preval l’acció i l’argument per sobre de la
puresa dels estereotips, o sigui, mil·limetrar els trets dels personatges:
Arleccino, Dottore, Zanni... Cert és que en aquest Antonello... hi havia personatges molt ben definits, però que no
queien en un encarcarament formal com a vegades es veu en grups d’aquest gènere.
Cal saludar a aquesta nova saba
d’actors i actrius. Reus continua sent ciutat de teatre gràcies als seus
espectadors i els seus creadors, més que no pas pels seus gestors culturals.
Ara convé que entre tots plegats sabéssim donar sortida al planter que tenim a
la ciutat i edifiquéssim circuits teatrals sòlids, sense les ampul·lositats del
passat, però efectius i perdurables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada