Quatre consells per a balls parlats

Comento quatre coses per a qui li pugui interessar. Anant a veure balls parlats per aquest món a vegades et trobes amb representacions de tot i canviant quatre cosetes molt bàsiques es podria millorar i molt aquests espectacles. Això si es vol representar com un autèntic ball parlat, o sigui, al carrer, ballant entre escena i escena i a peu pla. Dir que ets un ball parlat i segrestar el nom d'un dels antics balls, no vol dir que n'estiguis fent un:

1.  L’actor que recita que es quedi plantat on està, si s¡’ha de moure que sigui amb algun objectiu. Fer passets amunt i avall, no només resulten molestos pel públic, sinó que tampoc ajuden a la feina de l’actor. De la mateixa manera tampoc s’ha de fer res que no serveixi per a reforçar la interpretació.

2.   Els versos han d’estar ben escrits: 7 síl·labes i les rimes han de ser Ø-a-Ø-a, a-b-a-b, a-b-b-a o alguna cosa així. No

es poden escriure versos com ens pe millor per molta inspiració que tinguem. La melodia del text desafina completament si no som una miqueta ”formals”.

3.  Per què estalviar un crit? Us ha de sen r tothom. No esteu fent cinema, no esteu fent teatre de text... Feu un ball parlat, i els balls parlats es fan al carrer i sempre hi ha xivarri, la gent comenta, riu, passen cotxes... Com menys crideu la gent més parlarà. Sou o vosaltres o ells.

4.  Els actors que no estan actuant han de tenir clar que estan en escena, però tampoc han de voler acaparar l’atenció: o sigui, han d’estar atents a l’acció que passa, però tampoc han d’exagerar les seves reaccions, si ho fan estaran sabotejant ells mateixos l’atenció del públic.

I de propina... Brillo! No us encanteu, no allargasseu massa, lleugeresa i rapidesa. Estem en ple segle XXI fent teatre de l’any de la picor, per tant el ritme i la durada s’han d’adaptar als gustos d’ara.