True detective

True detective és la darrera obra mestra de la cadena HBO. En només vuit capítols se’ns explica una història que està a mig camí de la novel·la negra, els contes gòtics i el terror còsmic. Aquesta primera temporada explica una una terrible història magistralment escrita per Nic Pizzola o, dirigida per Cary Fukunaga i interpretada de manera antològica per un dels millors duets que han vist per televisió: l’oscaritzat Matthew McConaughey i el conegudíssim Woody Harrel-son.

La sèrie és lenta, fosca, angoixant. Les interpretacions són cantelludes. Les panoràmiques dels bassals i zones pan-anoses de Louisiana inquietants. Hi ha nombroses referències a llibres de terror de Lovecra i sobretot a l’inèdit en català The King in yellow de Robert W. Chambers.

L’argument no és el fort de la sèrie, no és una peça de rellotgeria calculada a la mil·lèsima, sinó que sembla que s’adap a la concepció estètica global. True detective podria haver estat perfectament un llargmetratge rodó, però ho han convertit en una sèrie perquè potser és el llenguage del moment. La tensió argumental es dil·lata, s’ajorna per esclatar en moments molt ben triats, com el cèl·lebre pla-sequència de sis minuts del capítol quatre.

En definitiva: si us agraden les sèries, la literatura negra o de terror, o bé passar una llarga estona enganxats a una història, True detective és molt recomanable.