Joan Barril a les fosques

Quan era jovenet els diumenges a la nit m’adormia tard. Dins el llit escoltava amb un transistor el programa Papers mullats que Joan Barril i Joan Ollé feien per Catalunya Ràdio. Era un programa sobre llibres ple d’imaginació, que em va impressionar tant que crec que és un dels focus que em va encomanar una febrada literària que va encaminar la meva carrera, malauradament no puc dir professional.

Anys més tard, quan feia de professor per a adults a Cambrils i tornava a altes hores de la nit, passava per carreteres secundàries i em posava a la ràdio del cotxe El cafè de la República del mateix Joan Barril. La sensació de plaer era la mateixa d’anys enrere. Un plaer que apel·lava a la intel·ligència de l’oient. Una rara avis dins el panorama comunicatiu.

La darrera vegada que el vaig escoltar era a la cuina de casa. De manera excepcional no anàvem contra-rellotge i vaig poder esplaiar-me fent un bacallà amb cigrons per sopar. Em va quedar prou bo. Una escena quotidiana ben maca pel retaule dels records.