Los fets de 1714

A començaments de legislatura el Regidor de Cultura va convocar a diverses entitats relacionades amb la faràndula i la música per tal de tirar endavant l’Òpera de Reus. Una entitat anomenada “Òpera a l’abast”  va proposar a les entitats reusenques de fer de carn de canó d’aquesta òpera i que s’encarreguessin de fer escenografies, vestuaris, cors, orquestra i comparses, mentre que ells aportarien els cantants pels papers principals, cobrant, és clar. La resposta fou que tots teníem l’aigua del pantà i no podríem participar en aquesta òpera. En tot cas la idea no era dolenta, no dic el fet de fer una òpera muntada de dalt a baix, sinó de barrejar les entitats que es dediquen a la música amb les companyies teatrals. Fins ara aquestes dos disciplines han estat compartiments gairebé estancs i poc relacionats. Això ho pensava veient Los fets de 1714, un concert dramatitzat a l’Orfeó Reusenc. Albert Galcerà amb els seus cantaires de l’Orfeó ha muntat un bellíssim espectacle musical. Los fets de 1714 aconsegueix emocionar al públic, no només per la vena patriòtica, sinó també pel treball esforçat dels cantaires que aconsegueixen arrencar espontanis aplaudiments. Cançons populars, amb bons arranjaments i una aconseguida interpretació il·lustren diversos episodis de la Guerra de Successió als Països Catalans, passant també per Reus, i per la visita que l’Arxiduc Carles d’Àustria va fer als nostres avantpassats anys abans de deixar-los a l’estacada. Aquest concert ens va servir a tots els espectadors com a vitamina èpica per a lluitar contra l’anèmia d’acció política a la qual ens han sotmès els partits catalans després del 9 de Novembre. Per altra banda desconec quina impressió faria aquest espectacle en ciutadans del món no-nacionalistes i que no estiguessin educats en l’odi a Espanya, tal com els diaris de Madrid ens diuen que som; però el que és innegable és que van cantar molt bé. És una llàstima que l’espectacle tingui alguna fuita en l’aspecte escènic. Retornant a la digressió inicial, la col·laboració i la creació de vasos comunicants entre talents segur que, com a mínim, facilitaria la creació d’espectacles rodons i que serien ben aclamats. 

Publicat al NW de gener de 2015

Adeu passió?

La Passió de Reus ja no es representarà aquest 2015. Sembla que el problemes pressupostaris han estat la llança que ha rematat una Passió que, pel que em sembla d’escoltar l’entrevista que han fet a Ràdio Reus, ja mostrava signes de cansament.

Les obres de teatre, malgrat poquíssimes excepcions, tenen una vida molt curta. En aquest cas només les passions amb més solera sembla que resisteixen. És difícil afrontar un tema que tothom coneix, que és llarg i que moltes ve-gades compta amb l’espectacularitat a l’es l de l’an c Hollywood (escenografia, llums, grans quan tats d’extres) per atreure públic. Tasca molt difícil. Val a dir que felicitats a Llops teatre per haver aguantat aquesta torxa encesa durant 17 anys. Sincerament crec que ha estat una tasca titànica.

I ara què? Ens quedem sense Passió? Sembla que sí, però ja que el problema ha estat la infrastructura, (lloguer del teatre, assajos al teatre, etc.). Potser es podria valorar prescindir d’aquesta. portar la Passió al carrer, talment com la de Verges, tal com es feia l’any de la catapum. Valorar si cal que el públic pagui o no i deixar el mínim de quadres escènics per a fer-la passadora i popular. A banda, com que al carrer has de treballar amb altres tècniques que en un escenari, també seria molt interessant comptar amb l’experiència de la Moixiganga de Reus, que no va encaixar al Seguici però sí que o faria en un espectacle d’aquesta mena.

És innegable que el gruix dels actes patrimonials de la Setmana Santa de Reus transcorren pels carrers, potser aquest seria un espai per poder rellançar de nou la Passió de Reus.