La
Passió de Reus ja no es representarà aquest 2015. Sembla que el problemes
pressupostaris han estat la llança que ha rematat una Passió que, pel que em
sembla d’escoltar l’entrevista que han fet a Ràdio Reus, ja mostrava signes de
cansament.
Les
obres de teatre, malgrat poquíssimes excepcions, tenen una vida molt curta. En
aquest cas només les passions amb més solera sembla que resisteixen. És difícil
afrontar un tema que tothom coneix, que és llarg i que moltes ve-gades compta
amb l’espectacularitat a l’es l de l’an c Hollywood (escenografia, llums, grans
quan tats d’extres) per atreure públic. Tasca molt difícil. Val a dir que
felicitats a Llops teatre per haver aguantat aquesta torxa encesa durant 17
anys. Sincerament crec que ha estat una tasca titànica.
I
ara què? Ens quedem sense Passió? Sembla que sí, però ja que el problema ha
estat la infrastructura, (lloguer del teatre, assajos al teatre, etc.). Potser
es podria valorar prescindir d’aquesta. portar la Passió al carrer, talment com
la de Verges ,
tal com es feia l’any de la
catapum. Valorar si cal que el públic pagui o no i deixar el
mínim de quadres escènics per a fer-la passadora i popular. A banda, com que al
carrer has de treballar amb altres tècniques que en un escenari, també seria
molt interessant comptar amb l’experiència de la Moixiganga de Reus, que no va
encaixar al Seguici però sí que o faria en un espectacle d’aquesta mena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada