Vol-Ras

Una cosa que sembla que ens preocupa molt és la capitalitat cultural de la ciutat de Reus. Ens preocupa, o bé toca dir que ens preocupa i qui dia passa, any empeny; i qui any empeny, legislatura escurça. A tomb d’això ve la inauguració del COS 2015 a càrrec dels Vol-Ras. FA 18 anys que els mateixos Vol-Ras van muntar aquest espectacle per poder participar en la primera edició del COS. El primerenc COS va ser un festival de referència amb companyies punteres de tot el món, això feia que pels teatres de la ciutat puguessis trobar-te gent vinguda de Barcelona i de més lluny que venien a Reus a veure allò que a casa seva no podrien veure. Però l’aixeta s’ha anat tancant i el COS ha sobreviscut sobretot amb esforç i amb ganes de tirar endavant i de travessar aquest desert. Divuit anys després, els Vol-Ras tornaven amb el mateix espectacle-conferència que llavors: Gestos, Ganyotes i Posturetes al Teatre Fortuny. Vol-Ras es va acomiadar del públic reusenc amb aquest muntatge després de trenta-cinc anys d’existència de la companyia. Es podria pensar que l’exigència física del teatre gestual passa factura amb l’edat i que Joan Faneca i Joan Sagalés havien decidit passar pàgina i jubilar-se, però a l’escenari del Fortuny van mostrar-nos que res d’això és veritat, al contrari, els dos mims van estar especialment brillants i precisos en tots els exercicis que ens van mostrar. Vol-Ras plega perquè els diners en el teatre han minvat tant que molts professionals han de plegar. Els bolos baixen, els circuits desapareixen i els caixets es regategen, i a banda dels joves que tenen ganes de menjar-se el món a canvi d’un entrepà i un quinto de cervesa, la resta ho deixa córrer. I tornem a l’inici: si festivals com el COS, que va ser un puntal del gènere, flaquegen, doncs la professió naufraga, lentament, sense soroll. Quan  una companyia de teatre plega no penja un cartell a la porta o abaixa una persiana sorollosa, plega en silenci, el mateix silenci que fa, o que no fa, un teatre tancat.