Alguns deien que el món
s’acabaria fa setze anys per l’efecte 2000, però aquest Nadal sembla que a Reus
el món s’hagués d’acabar per la magnitud de la celebració que s’ha empescat la
nova regidora de Promoció de Ciutat (i Cultura). Entre tot hi ha hagut un acte
destacat que ha quedat un pèl eclipsat pel barroquisme nadalenc d’aquestes
passades festes. La secció de Teatre i l’Esbart Dansaire de l’Orfeó Reusenc van
estrenar el 18 de desembre i van representar-lo uns quants dies, el Ball del Naixement de Jesús a Betlem, el
que seria el quart ball parlat que es representa a Reus aquest segle, però el
primer que surt de l’àmbit de la Festa Major.
Joan Amades parla d’aquest ball
al seu Costumari i en recull una
partitura, un gravat i una breu descripció que designa aquest ball com un
antecedent dels Pastorets de Folch i
Torres. Amb aquestes premisses el director Marc Rocamora s’ha llançat a adaptar
un text clàssic dels Pastorets en
format de teatre de carrer. És una proposta arriscada, actualment els balls
parlats generalment no arriben a la mitja hora de durada i van repetint
diverses vegades el mateix text, contràriament l’Orfeó agafa un text llarg i va
representant-lo seguint un itinerari, cada acte en una plaça diferent, i tot
plegat arriba a l’hora i mitja. La veritat és que potser aquest format podria
ser més fidel a les representacions pretèrites, és una opció molt legítima
sempre que el públic s’hi emmotlli. Val a dir que la representació que fan és
prou bona i entretinguda, i que dinou actors representen el ball amb solvència
entremig de les presses de les compres nadalenques. La dansa que s’encarrega de
lligar les escenes està ben resolta i l’adaptació musical de la partitura i la
formació que la interpreta sona molt bé. En definitiva, aquest ball ha començat
tímidament però amb bon peu, i el que haurà de fer és decidir què vol ser quan
sigui gran: si escriure un text propi o bé continuar amb aquest text clàssic,
renovant les parts més rovellades. Però el teatre, com
les tradicions, es construeixen amb la pràctica, i esperem que per molts anys.
Publicat a la NW al gener de 2016