El Ball del Naixement

Alguns deien que el món s’acabaria fa setze anys per l’efecte 2000, però aquest Nadal sembla que a Reus el món s’hagués d’acabar per la magnitud de la celebració que s’ha empescat la nova regidora de Promoció de Ciutat (i Cultura). Entre tot hi ha hagut un acte destacat que ha quedat un pèl eclipsat pel barroquisme nadalenc d’aquestes passades festes. La secció de Teatre i l’Esbart Dansaire de l’Orfeó Reusenc van estrenar el 18 de desembre i van representar-lo uns quants dies, el Ball del Naixement de Jesús a Betlem, el que seria el quart ball parlat que es representa a Reus aquest segle, però el primer que surt de l’àmbit de la Festa Major.

Joan Amades parla d’aquest ball al seu Costumari i en recull una partitura, un gravat i una breu descripció que designa aquest ball com un antecedent dels Pastorets de Folch i Torres. Amb aquestes premisses el director Marc Rocamora s’ha llançat a adaptar un text clàssic dels Pastorets en format de teatre de carrer. És una proposta arriscada, actualment els balls parlats generalment no arriben a la mitja hora de durada i van repetint diverses vegades el mateix text, contràriament l’Orfeó agafa un text llarg i va representant-lo seguint un itinerari, cada acte en una plaça diferent, i tot plegat arriba a l’hora i mitja. La veritat és que potser aquest format podria ser més fidel a les representacions pretèrites, és una opció molt legítima sempre que el públic s’hi emmotlli. Val a dir que la representació que fan és prou bona i entretinguda, i que dinou actors representen el ball amb solvència entremig de les presses de les compres nadalenques. La dansa que s’encarrega de lligar les escenes està ben resolta i l’adaptació musical de la partitura i la formació que la interpreta sona molt bé. En definitiva, aquest ball ha començat tímidament però amb bon peu, i el que haurà de fer és decidir què vol ser quan sigui gran: si escriure un text propi o bé continuar amb aquest text clàssic, renovant les parts més rovellades. Però el teatre, com les tradicions, es construeixen amb la pràctica, i esperem que per molts anys. 

Publicat a la NW al gener de 2016