Classe de ioga

La Nieves va pujar al Land Rover i no va mirar endarrera cap al Cortijo, van passar per la portalada que estava oberta i amb el barrot arrepenjat al bastiment, no va mirar enrere, ni a la Casa Grande ni a la d’Arriba, la Nieves sí que va mirar una volada de garses que passava per sobre dels alzinars,

I sa mare,

Ae, que es fa tard,

i van passar per Cordovilla, el Fresno, fins a Madrid, van carregar el fato al tren, i dotzenes de quart d’hora més tard el seu pare ranquejant, la seva mare amb sa germana al coll, i ella, bruts, rebentats i  asmats van baixar a l’estació de França,

la Nieves, cinquanta anys més tard agafa el mòbil i diu a la seva filla que se’n va a fer ioga al Casal, i quan plegui passarà a recollir a la Roser, la néta gran, al CDIAP, i li farà migas, que li agraden molt, i ella es farà bledes que li porta el Josep de l’hort, ella no hi va a l’hort, la terra està massa avall i ella ja va vinclar massa l’esquena al seu moment, ara, al mas només hi va als diumenges amb la família a fer una menjada, per la qual no han de donar ni gràcies ni visques a ningú,

abans de començar la classe de ioga, la Nieves besa la medalleta de quan va fer la comunió, la va fer ja de grandeta, a la parròquia del primer barri on va viure, però la va fer, per la finestra sent cantar els pardals, i recorda que ha de comprar pinso pel periquito, quan acaba la classe llegeix que la filla li diu que arribarà un pèl tard a recollir la Roser, té una reunió en una d’aquelles endergues en les quals sa filla està posada, no les acaba d’entendre, però ja li sembla bé, sa filla és feliç aquí, una sola vegada li va demanar d’anar a veure el Cortijo, hi va insistir tant que hi van anar,

no hi han tornat mai més, a casa posa menjar al periquito, mentre menja li rasca l’entrecella, Milana Bonita, li diu.