Antic i nou

Pel tancament de l’edició d’aquest número és impossible fer una crònica del Festival Internacional de Teatre de Tarragona o del FAR. Aquestes dues propostes ens proporcionaran un alleujament en la sequera teatral de cada estiu. Per salvar l’impàs aquests dies tenim un teatre de carrer que emergeix amb força: els balls parlats. Aquest gènere està despertant d’una llarga hibernació, i ho fa perquè serveix per a explicar coses encara vigents, i perquè hi ha una generació de gent de teatre, formada i molt capaç, que s’ho han cregut. La majoria de directors i directores dels balls parlats vigents avui dia han passat per l’Institut del Teatre i aporten una visió contemporània a aquest gènere. Això treu aquestes representacions de les manifestacions parateatrals dels seguicis processionals, però les converteix en organismes escènics autònoms, que funcionen per si sols.

Sense voler fer un catàleg exhaustiu, i només parlo dels que he tingut la sort de veure, el calendari comença al maig amb el Ball del Sant Crist de Salomó dirigit per Raimon Casals. Continua amb el Ball de Vells de Valls que ara dirigeix Aleix Pereira. A Reus enguany s’ha estrenat el ball de Marcos Vicente, dirigit per la Maria Bravo, i els mateixos dies es representa el ball satíric de Dames i Vells que dirigeix Ester Cort. Poc després a Rodonyà el Marc Ayala mana el ball de la Degollació de Sant Joan, un artefacte teatral impecable que aglutina a tot el poble al seu voltant, la identitat del poble en surt reforçada gràcies al bon teatre, com a Salomó. A final d’estiu hi ha els Malcasats de Vilafranca, també dirigit pel Raimon Casals. La temporada acaba amb el degà del gènere, que és el Dames i Vells de Tarragona dirigit per l’Oriol Grau, un autèntic fenomen de masses que mostra el potencial d’aquest tipus de teatre si es fa bé, amb rigor i traça.

Aquest antic gènere es mou, cada vegada és veu més la necessitat d’actualitzar els textos antics per agilitar-ne la posada en escena. Potser algun dia a banda del vell repertori algú es llençarà a escriure peces noves. Això només passarà si es continuen fent les coses com toca i el públic respon.

Publicat a la NW de juliol de 2017