No tot és teatre

El públic omple els teatre de Reus, a vegades, i no sempre per anar a veure teatre. Quan una companyia de ballet reconeguda passa per Reus, el Teatre Fortuny es queda sense entrades. Cert és que el públic és bastant homogeni: una mitjana d’edat alta que baixa dràsticament per les entusiastes nenes que estudien de dansa.

Aquest va ser el cas de La bella dorment, dansada pel Ballet Nacional Rus. El ballet clàssic ens desperta un doble sentiment: per una banda és un art que, sobretot en aquest cas, es percep com a immutable, no hi ha sorpreses. Potser per aquesta volguda mancança d’innovació el públic omple les butaques. Com a la canalla, ens agrada que ens expliquin una vegada i una altra la mateixa història, com si d’aquesta manera poguéssim retenir el temps. D’aquests espectacles els entesos ja en saben quin són els passatges difícils que cal aplaudir. També ens trobem que el vestuari i l’escenografia podrien haver estat trets impol·luts d’un bagul de fa dos-cents anys. Les parts mimades de la història obvien el darrer segle del teatre de gest, per ser fins. Però res de tot això no comptaria, si no fos que la tècnica tan individual, com del conjunt, és senzillament impressionant.

Torno al que deia abans, almenys jo tinc un doble sentiment, perquè és una art vella, però a l’hora, casa perfectament amb les sis propostes que ens va fer Italo Calvino per a l’escriptura d’aquest mil·lenni. Italo Calvino, a part de ser un novel·lista formidable, teoritzava sobre la literatura i les arts de forma molt influent, de manera que encara el tenim present. Aquestes sis propostes que va proposar es poden aplicar a totes les arts, i sembla que estiguin fetes expressament per a descriure el ballet clàssic. Aquestes sis qualitats que ha de tenir l’art són: lleugeresa, rapidesa, exactitud, visibilitat, multiplicitat i consistència. Veient els salts estratosfèrics del primer ballarí, i les giragonses endimoniades de la ballarina principal, no podia evitar de pensar que sota l’embolcall una mica arnat de tutús i conquilles hi ha una art tremendament actual que mereix ser aprofitada per públics més variats.

Publicat a la NW el desembre de 2017