Carnivale

Només dues temporades. La cadena HBO va decidir que era massa cara pels resultats que donava. Carnivale no va passar de sèrie de culte a fenomen extraordinari com The wire. Tot i així és una molt bona sèrie. Carnivale és un circ de rareres que intenta sobreviure entremig de la pols i la misèria de la Gran Depressió. Carnivale és l’eterna i suada lluita entre el Bé i el Mal, tot i que, oh gran gir dels guionistes! El Bé i el Mal no són qui semblen ser. Però sobretot veiem el dia a dia de la Gran Depressió, i si ho comparem amb la crisi actual hi ha tants punts en comú que fa por: el descens als inferns de la marginalitat de la classe mitjana, la demagògia com a panacea, la pèrdua progressiva d’escrúpols i sobretot, molta gent agafant-se a claus roents per no caure.

Carnivale potser no té un o dos grans actor que per ells sols facin pagar la pena la sèrie com passa d’altres grans sèries com els Soprano, Six feet under o Boardwalk empire. Tot i això la sèrie la componen un gran càsting d’actors de repartiment, i sobretot, retrobem a Michael J Anderson, el nan ballarí de Twin peaks, que encarna al director d’aquest circ de rareres que és Carnivale. De fet, Carnivale i Twin peaks no només toquen per aquest inquietant actor, sinó també per la naturalitat amb la qual els fenòmens paranormals s’introdueixen a la trama, i també, per la qualitat dels primers capítols d’ambdues sèries.