Elements possibles de la festa Major XIII: L'ínclit Bernat

Una de les virtuts d’internet és que pots llegir paperots i porqueries que ningú vol sense moure’t de casa i a l’hora que vols, o pots. Així pots remenar LaRelacion de los sagrados alborozos... pel Google books en recerca d’alguna dada que fins ara hagués passat per alt. Si voleu dieu-me freak, cadascú té les aficions que té, i alguns mireu vint-i-dos hòmens empaitant una pilota i jo remeno paperots vells.

La qüestió és que en aquest llibre s’expliquen les festes que es van fer el 1733 el honor de sant Bernat Calbó. Fa poc que dos grans estudiosos com l’Ezequiel Gort i el Daniel Vilarrúbias en van parlar, servidor que a l’hora de les xerrades té canalla a casa amb ganes de sopar i dormir no hi vaig poder assistir, algun dia es faran podcasts d’aquests actes. La qüestió és que al capítol III (pàgina 44) en la qual s’expliquen les decoracions dels carrers ens parla que al carrer Santa Anna, més enllà d’unes decoracions: ”se divisavan unas gradas en forma esferica, y sobre ellas, al Inclito Bernardo, que en habito militar iva por un raro artificio granizando cuchilladas por todo el contorno sobre una gran turba de barbaros, que les estavan rodeando” i que aquest giny va ser un dels més lloats per tothom.

En el primer que he pensat ha estat que aquest pus de decoració mòbil de carrer és que era com el Tarlà de Girona, l’home de la barra de Tàrrega o els Volantins de Morella.

  

Però aquest Ínclit Bernat no sembla que tingués les mans agafades a la barra si anava repartint ganivetades. De fet, el text no ens parla de barra, sinó en unes ”Gradas”, segons el DCVB i el RAE poden ser o bé uns esgraons llargs o bé unes graelles, o sigui que de normal no són esfèrics. Era una graella en forma d’esfera? Era una barra?

Buscant artificis semblants només he trobat una història semblant en el teatre barroc castellà, el Bofetón era un truc de tramoia que feia giravoltar l’actor, però es podia muntar al carrer la complicada maquinària barroca? En tot cas, precisament, cal donar-hi tombs.

Com que sóc un gran defensor de les noves tecnologies i vaig penjar l’apunt al facebook on uns quants savis i estudiosos van fer oportunes opinions i entre tots crec que hem trobat una pista.

Escenografia de l’òpera Servio Tullio d’Agostino Steffani

En primer lloc vaig anar cercant al voltant de les ”gradas en forma esferica” donat que ho relacionàvem amb una ”carxofa” com les d’Alaquàs, o Silla al País Valencià. També vam trobar altres elements parateatrals com La Bajada del Angel, una tradició de la Setmana Santa ibèrica en la qual una àngel mitjançant uns cables i unes politges es desplaça ”volant” per la plaça de la localitat. En alguns llocs com Aranda de Duero aquest àngel està dins d’una estructura esfèrica que s’obre quan passa per sobre de la figura de la Verge. Per cert, la la majoria d’aquestes tradicions tenen com a música La Marcha real, després els nacionalistes, som naltros.

  

Amb molt de criteri algú va dir que em fixés en el que s’aplicava a continuació: ”iva por un raro artificio granizando cuchilladas por todo el contorno” i que potser s’estava parlant d’un autòmat. Chapeau!

Els segles XVII i XVIII va ser la gran època dels autòmats. El segle 1647 Heron Alexandrinus ja havia publicat Gli artificiosi e curiosi moti spiritali, un tractat d’autòmats que bàsicament funcionaven per energia hidràulica.

Els ginys hidràulics normalment anaven a la base de l’autòmat, fet que podria donar explicació a l’esfera. Però tot i l’explicació sembla estrany, als Països Catalans pocs autòmats exteriors hi ha. A França, Alemanya, Anglaterra... hi ha un gran nombre d’autòmats que normalment serveixen per a donar les hores, els anomenats Jaquemarts:

D’autòmats fes us coneixem els del Tibidabo i els que a vegades hi ha per fires o al circ, com els Raluy que en porten tres. Però com a escenografia fes va ens podria resultar estrany, però buscant una mica més vaig trobar que al Còrpus de Sevilla dels segles XVII i XVIII els autòmats van ser la sensació del moment. Sevilla, una ciutat en aquells moments rica per l’or americà i de vista bon ull pels monarques espanyols, podia fer unes festes de Còrpus que superaven en tot a les de València i Barcelona, que havien estat on s’havien emmirallat en un primer moment. Gegants, nanos, tarasques, balls de valencians... i autòmats. Luís Méndez, de la Universitat de Sevilla explica la par cipació d’aquests artefactes al Còrpus. No només s’han conservat descripcions, tal com tenim la d’aquest autòmat del carrer de Santa Anna de Reus, sinó que en el cas sevillà tenen esbossos del constructor Ginés de Godoy. De fet a Sevilla l’arquitectura efimera va ser tan important que han recuperat part d’aquesta, i cada any es construeixen dos portals per la festa.

No em sembla descabellat pensar que certament en el referit text ens parlen d’un autòmat que repartia ganivetades:

Arribats aquí. Pagaria la pena recuperar-ho? Doncs potser hi ha altres prioritats, però, pensant-ho bé, millor que es facin autòmats pel gaudi del poble, que no pas els de més amunt es posin els calers a la butxaca amb targetes black, indemnitzacions de túnels o plataformes petrolieres, o qualsevol sursum corda al qual ens tenen acostumats per a xuclar-nos els calers.