L'any 2002 la Secció de Llengua i Literatura del Centre es trobava en una cruïlla de camins. Per una banda l'entrenament en gestió cultural el donàvem per fet després de dos anys de rodatge, i per tant podíem encarar reptes més grans. Per altra banda personalment també havíem conclòs una etapa. El David anava a Barcelona a treballar el Pen Club, jo em preparava per fer un Erasmus a París, i el Biel Ferrer deixava la secció després d'haver-se presentat a les eleccions del Centre de Lectura i d'haver perdut clarament davant de Pere Anguera.
Però en tot cas vam fer un gran comiat organitzant la Setmana de les Lletres per Sant Jordi. La Setmana de les Lletres va ser el precedent d'una pràctica que avui sembla molt normal i lògica, que és aplegar sota un mateix cartell totes les activitats que es feien pels volts de Sant Jordi. Abans de la nostra temptativa tothom anava descoordinat i l'institut de Cultura no es preocupava massa de Sant Jordi, només de fer els quatre preparatius per la Diada.
El nostre objectiu era doble: per una banda aplegar sota el mateix paraigua tots els actes de Sant Jordi de la ciutat, i per l'altra complementar-ho amb actes organitzats per naltros, amb l'objectiu que tot plegat tingués cara i ulls. I perquè tot fos vistós l'artista plàstica Ester Ferrando ens va regalar el disseny del cartell de la Setmana.
Així doncs van convidar Joam-Pere Le Bihan a parlar de les Bressoles, vam presentar el llibre sobre els articles de Ramon Barnils a càrrec de Montserrat Palau i Carles Serrat, i la Historia de Catalunya al revés, Francesc Ribera i Jordi Creus. Vam muntar concerts com els de Dept, La sonora de sota els ànecs i Miquel del Roig. També un recital de poesia amb Adam Manyé, Ruben Fortuny i David Figueres. Contes per a la canalla. Una excursió a l'Abiol amb recital, i finalment una xerrada sobre els arxius de Salamanca.
Tot ho vam muntar des de zero, sense cap suport institucional, i havent de fer filigranes i empaitant empreses de familiars i coneguts perquè ens fessin d'espònsor. Tot i així, el regidor de torn va presentar la Setmana de les Lletres sense ni tan sols convidar-nos a la roda de premsa. També vam tenir altres problemes bastant miserables, que ens van fer acabar la Setmana amb molt mal regust de boca, tot i que la majoria d'actes havien funcionat bastant bé.
Tot plegat no va perdurar, però es pot dir que la idea de convertir sant Jordi en una festa major de la Llengua i la Literatura va germinar i avui dia hi ha un programa que, de tan complet, a vegades es fa inabastable i tot. Vist amb perspectiva, la Setmana de les Lletres va ser un èxit,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada