divendres, 27 d’abril del 2018

Un Star Wars crepuscular


Normalment no escric de cinema, i quan ho faig, ja veieu que tampoc és per parlar de grans obres mestres. Però Star Wars és més aviat un fenomen generacional en el qual hi vaig estar abocat. Com que pel teatre estic en contacte amb gent més jove, m'adono que Star Wars no és un referent tan fort com pels que ara rondem la quarantena, el manga va guanyar una batalla posterior a la nostra. La cultura oriental ens passa al davant a passos agegantats i Europa continua amb el seu cofoisme.

Torno al tema, L'últim Jedi de la Guerra de les galàxies ha estat a bastament criticada per podcasts i fòrums de seguidors de la saga. El seguidor d'aquest tipus de pel·lícules, com un nen aviciat, vol que sempre li expliquin el mateix conte, si li canvies res del relat s'enfada. I L'últim jedi trenca les mateixes històries de sempre i això emprenya, i molt.


En primer lloc és una pel·lícula amb tocs d'humor i d'ironia, i això alguns no ho suporten. En segon lloc, hi ha una crítica bestial al sistema capitalista a les escenes del casino, molts diuen que Star Wars no ha de fer política, ah no? En tercer lloc mostra la decadència dels ídols, l'envelliment passa factura i els antics herois aquí estan de capa caiguda, això trenca els esquemes clàssics del seguidor de ciència-ficció on, com en un nou circ, sempre espera el més dífícil encara. També qüestiona el simplisme maniqueista de la força i el cantó fosc, i en algun moment es diu que ja n'hi ha prou que les coses velles continuïn manant sobre les noves, fins i tot hi ha una escena absolutament iconoclasta. També és una pel·lícula de dones, en les quals els homes només fan papers d'escarràs, i això cou. Massa trencador tot per una pel·lícula d'acció i els fans bullen d'indignació.

Laura Dern, impressionant en cada escena 


Per mi tot això em sembla fantàstic, i trobo que aquesta és la millor pel·lícula de la saga des de l'Imperi Contraataca. Com aquesta, deixa de repetir sempre la mateixa història i n'explica una altra, una de fosca i opressiva com és la decadència personal però amb raigs de llum com són es que et seguiran. Aquesta seria una magnífic tancament a la saga galàctica, però la maquineta de fer diners no es pot aturar. Als que diuen que aquesta pel·lícula no conté l'essència d'Star Wars, doncs que repassin la sèrie de còmic de Marvel dels anys 70-80, ja que sembla que hi ha escenes, com la dels nens, és calcada al final del número 30.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada