El Comte Arnau revisitat

Com que els mesos de juny i de juliol teatralment ja no són hàbils, t’has d’afanyar a omplir-te el pap de teatre abans de la sequera, com fan els ossos abans de la hibernació. Un dels darrers espectacles del Teatre Bartrina abans del tancament ha estat El Comte Arnau, un espectacle produït per la sala independent de Manresa, Teatre de l’Aurora.

El Comte Arnau és un espectacle fet a mida dels actors, o sigui, que el director va adaptar la llegenda a les capacitats artístiques dels intèrprets. Pep Pascual i Roger Julià també coincideixen a l’aclamada i premiada companyia de pallassos Rhum i cia, per tant l’humor i el ritme són presents en tot l’espectacle. No només això: Roger Julià va ser un dels fundadors de la companyia de Comèdia de l’Art Dei Furbi i per això aquest art també s’integra a l’espectacle, malgrat ser-hi anacrònic. Pep Pascual és músic dels Comediants i de Pascal Comelade, i domina el joc de la música amb els objectes, els titelles, o els gestos dels actors; i com que és un espectacle de joglars la música hi té un protagonisme principal, llavors un actor de teatre musical com Ireneu Tranis acaba d’arrodonir l’espectacle.

La llegenda del Comte Arnau és més anomenada que explicada, més enllà de l’esperit errant que cavalca el cavall de foc poc en sabem. És d’agrair que algú s’atreveixi amb les nostres llegendes, per crues que siguin. Algú les ha d’explicar i passar-les pel sedàs del públic del nostre segle. Per contra massa sovint trobem espectacles familiars amb  historietes rebullides, ensucrades i sense cap mena de catarsi pel públic.  Si de petits ja no els expliquem la brutalitat del nostre món, com al brutalitat del Comte Arnau, quan siguin grans i topin amb la realitat, la patacada serà enorme.

El Comte Arnau és un espectacle intel·ligent que apel·la directament a la intel·ligència dels espectadors, petits i grans, i això funciona. Quan un espectacle familiar no funciona, els més petits, que són els més exigents, de seguida ho fan saber, i s’ha de dir que al Bartrina el silenci va predominar al pati de butaques.