Si fóssim andalusos ens desviuríem -i amb raó- per les diverses varietats de vins generosos que tenen: finos, amontillados, manzanillas... Però aquí, per complexe o per ignorància, o per comoditat ens abracem a les modes mainstream i als productes industrials sense dubtar-ho.
Després d'algun dinar copiós m'han ofert gintònics, que he rebutjat per por de no fer aspersió de tots els aliments ingerits. De l'àmplia oferta de licors de sobretaula, i també per fer el got, com fan en altres terres, aquí els reduïm a un consum gairebé folklòric. obviant-ne totes les qualitats i riquesa que tenen.
Moscatell, Mistela, Garnatxa, Vi Ranci, Vi de Nous, Ratafia, Licors de flors, d'herbes o de fruites... I potser el més desconegut és el Vin blanc.
El Vin blanc és una denominació que a vegades s'utilitza per vins elaborats de diferents maneres, a l'Ebre el fan d'una manera, a les Garrigues d'una altra i al Priorat d'una altra. Com que jo he conegut el Vin blanc de la mà de la família Ferran-Roig, reusencs amb tirada a la Morera del Montsant, us explicaré com es fa el Vin blanc en aquell poble situat els peus del Montsant.
Una vegada veremada la garnatxa negra ben dolça i madura, es piava amb els peus i es passava el most al carretell, tot colant-lo abans. Una vegada s'havia omplert el carretell, es tapava fluixet, o no es tapava, però sí que es tapava amb un sac.Al poc temps de començar a bullir, al cap de 8 o 10 dies es treia el vi del carretell i es passava a una portadora una nit de cel ras, o sigui, una nit tirant a freda. El vi es treia amb cura que el solatge quedés al fons de la bota, el qual s'extreia separadament i es llençava. El carretell es rentava amb aigua i s'ensofrava i s'hi tornava a posar el vin blanc que s'havia trasbalsat prèviament. i es tapava hermèticament. Entenc que d'aquesta manera s'aturava la fermentació del vi per temperatura i transvassament, de manera que el sucre del most no s'havia acabat de convertir en alcohol. Seria un most semifermentat.
El vin blanc és un vi dolç i lleuger, lluny de la contundència en boca que a vegades té la Mistela o alguns moscatells. Com que no és un vi gaire estable, algunes vegades ens podria recordar a una lleugera bombolla de vi espumós. Un parent del Vin blanc seria el Vin Santo toscà.
El vin blanc era el primer que s'encetava i era per la vetlla de Tots Sants. Normalment s'utilitza com a vi de postres, però també hi ha qui se'n beu un gotet per esmorzar acompanyar una torrada de pa de pagès
@ktorretti diu per twitter:
ResponEliminaVaig fer un treball sobre aquesta denominació. Ull! Es sol confondre el Vin Blanc amb el Vimblanc. El Vin Blanc del cartell que poses al bloc és el de la festa que fan a la Morera de Montsant i no es tracta d'un vi dolç sinó d'un most semifermentat.
Com bé comentes a l'entrada. D'altra banda, també existeix el Vimblanc de Vinebre (el @moliderue en comercialitza un de propi), un vi blanc dolç de solera. I fins i tot el @cellercapcanes etiqueta com a Vim Blanc un vi blanc sec.
És una denominació tradicional que es pot trobar des del Penedès fins al Baix Ebre que fa referència a diferents tipus de vi dolç.