Captain Britain, el tonto útil

Fa poc s'han publicat a la Península Ibèrica un volum que recull les històries de Captain Britain que va dibuixar Alan Davis. Captain Britain va ser un personatge de MArvel UK, o sigui, la sucurrsal que va posar la factoria de superherois nord-americana Marvel quan va desembarcar a Europa via les Illes Britàniques. Devien pensar que compartir el mateix idioma els facilitaria les coses. Un mateix idioma no sempre significa una mateixa idiosincràsia ni manera de mirar-se el món. Així doncs, malgrat el seu nom, el Captain Britain era un superheroi molt americà: ros, fort, noble, carallot... que va estar inserit en trames i històries molt angleses: foscor, boira, misteri, màgia, terror... D'aquesta manera en va sortir un còmic gens normal, bastant estrany i molt afortunat, ja que va tenir com a guionista a l'excels Alan Moore i a com a dibuixant al magnific Alan Davis.

Aquests dos genis van reinventar un personatge que no donava per més, i van fer una jugada mestra: no van canviar el personatge, van canviar tot el seu entorn. Així doncs Alan Moore va escriure la Saga de Jaspers i la Fúria que és una autèntica metàfora, ara més vigent que mai, sobre els totalitarismes europeus i la destrucció que causen. Alan Moore crea, no una, sinó infinites dimensions paral·leles les quals estan en equilibri. Quan una d'aquestes enfolleix i els seus habitants s'abracen a la llei del més fort, al totalitarisme, tot està a punt de desaparèixer. El Captain Britain aquí només fa d'ase dels cops dels esdeveniments socials. Alan Moore ridiculitza l'individualisme i ens diu que són les societats les que canvien les coses, i no un heroi. 

Aqiuestes primeres històries van ser editades per Panini fa fa un anys.

Alan Moore va deixar la col·lecció, però tot el magma creatiu que llegava va ser molt ben aprofitat per Jamie Delano i per un Allan davis que cada vegada estava més còmode dibuixant. Les històries posteriors, editades a l'Estat en quatre volums de la serie Prestige de Forum, donaven destinació a tots els camins que havia obert Alan Moore, perquè aquest havia sabut donar a personatges que potser només sortien en una pàgina, una profunditat suficient per omplir diferents números d'historietes posteriors. Tots aquests números arreglen i complementen el panorama que havia quedat després de la tragèdia còsmica que havia escrit Alan Moore. I com que la llavor era bona, el fruit d'aquestes històries és bo.

No només era bo, sinó que era fèrtil, i d'aquelles històries del Captain Britain en sortiria Excalibur, el còmic més refrescant, imaginatiu i divertit de la dècada dels noranta, però això ja són figues d'un altre paner.