Fosc

Fem cua al Paseo del Prado i comencen a passar individus amb banderes. Quan la cua avança i ja trenquem a la dreta, ens mira l‘escultura de Goya. Aquesta dóna el cul al Monumento a los Caídos por España. L’estàtua de Goya té cagarades de colom al cap. Al monument hi ha un peveter encès. La merda blanca de colom contrasta amb el bronze fosc.

Les cares apinyades i deformes de La romería de San Isidro, d’El gran cabrón  i de la Peregrinación del Santo Oficio ens miren. Boques obertes, bavejants, ulls esbatanats, que miren sense entendre. Només brilla la foscor i ens guanya la derrota. La llum se n’ha anat, i queden munts de cossos que van d’esma allà on els diuen. S’encaminen com una sola còrpora cap a l’abisme fosc.

El dos contendents deDuelo a garrotazos no tenen boca, no cal parlar si tens un garrot a la mà.S’enfonsen a terra, les arrels no els deixen escapar ni ells ho proven, però sí que malden per badar-se el cap. En un paisatge miserable, la supervivència ha triat la confrontació més que no la cooperació. Els núvols del cel són de plom, com la sang que raja del cap en un reguerot fosc.

El gos semi-enfonsat només treu els ulls i la punta del morro de les sorres. Mira amunt, però res ens indica que pugui ensortir-se’n. Saturn devora el seu fill, posseït s’alimenta de la carn del seu futur per por de no perdre el que ja no és. Saturn no té peus, o si els té, estan enfonsats en el fosc.

Fem temps per entrar al Reina Sofía. Pel carrer passen banderes amb àligues heràldiques i en suport als cossos armats. No he vist mai cap bandera en defensa dels metges o dels mestres. Anem directes al Guernica. Una nord-americana pigada i obesa gardenya com si estigués al Burger King. El bou. Un italìa verboteja en veu alta. La mare. L’italià no té intenció de callar. El nen mort a les mans de la mare. Una dona menteix al seu fill i li diu que el nen del quadre dorm, el seu fill és més intel·ligent que sa mare i diu que vol marxar. Jo m’ofego. Em giro cap a l’italià per a insultar-lo, té l’enteniment més curt que l’objectiu de la càmera, i l’objectiu més curt que la nàpia. Algú l’estira. Fosc.

Una vigilant ens diu que tanquen, els compliments van cars. Tancaran els llums i els quadres quedaran a les fosques. El carrer continuarà sumit en el brogit. S’acosta Nadal, tothom ha de fer veure que és feliç. Fosc.