dilluns, 31 de desembre del 2018

Mesura per mesura



El Tebac és una de les companyies deganes de la ciutat de Reus. Va néixer per ser, com el seu nom indica, una companyia estable en la qual hi desemboquessin els actors i els actrius que s’haurien format a l’escola municipal de teatre. Sembla que el desinterès del consistori pel projecte fou tan gran que, per no salvar la situació el Centre de Lectura va assumir l’escola de teatre i el Tebac va haver de navegar de manera autònoma.

El Tebac s’ha caracteritzat els darrers anys per adaptar clàssics del teatre i posar-los al dia, sempre amb seriositat i respecte al text original, o si més no, a l’esperit del text. Els clàssics ens parlen de situacions universals que els humans repetim una vegada i una altra, talment com Sísif carregava una vegada i una altra la pedra cap al cim de al muntanya. Miquel Àngel Fernández ha escollit Mesura per mesura de William Shakespeare i no crec que ho hagi fet de manera gratuïta.

Mesura per mesura ens explica la història del duc de Viena que cedeix temporalment el seu càrrec a un lloctinent perquè aquest apliqui la llei més estrictament del que ell ho ha sabut fer. Aquet lloctinent es pren la feina a la valenta i el primer que fa és condemnar a mort a un cavaller que ha deixat prenyada a la seva promesa i que per tant havia comès el crim de l’adulteri. La germana novícia del reu de mort demana clemència al lloctinent, però enlloc de despertar-li compassió li desperta un altre tipus de passió i se la vol emportar al llit, i així es pensa que ho fa, sense saber que aprofitant la foscor li canvien la parella. Això i els fets posteriors exposen els peus de fang que tenen les lleis. Perquè són aplicades amb duresa cap als súbdits, però amb lassitud cap als governants. Una qüestió que és vigent ara, aquí i a tot arreu. Del muntatge del Tebac en destacaria dues interpretacions: la de Jordi Gomez en el vitriòlic paper de Duc i la Marta Llorens fent de novícia. Els dos esmolen un text de Shakespeare que, val a dir-ho, no és dels que té cites més memorables.

Publicat a la NW de desembre de 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada