La meitat dels pobles de la
demarcació de Tarragona ja no tenen un caixer automàtic, ni molt menys una
oficina bancària. Fins i tot poblacions de certa importància com Cornudella de
Montsant es troben que el caixer automàtic està a 22 quilòmetres de distància.
Actualment la comarca de Priorat només té caixers a dues de les vint-i-tres
poblacions. Però no només en l’àmbit rural els bancs han decidit fer beneficis
a costa de castigar la població. A les ciutats cada vegada es tanquen més sucursals,
o bé es converteixen en una mena de botigues de quincalla i han reduït el
taulell de manera dràstica, i d’aquesta manera les cues d’humans del mercat
bancari res tenen a envejar a les cues de racionament de la postguerra.
Les oficines bancàries cada dia estan més lluny i cada dia hi perds més temps.
Els grans mandarins dels bancs
han renunciat a la proximitat amb la gent, han sacrificat a clients i
treballadors i els sembla que han parapetat els seus beneficis darrera dels
seus portals d’internet. Sembla mentida que aquestes grans ments pensants de
l’economia hagin fet seva la divisa de: “Pa per avui i gana per demà”.
Els bancs amb implantació
territorial han decidit deixar a l’estacada precisament al territori, i deuen
pensar que, tot i això, la població els continuarà tenint de referència.
Basant tot el negoci bancari en
l’internet el que estan fent és obrir camins i posar totes les facilitats pel
divorci. Quan la població estiguem avesats totalment a la banca per internet
res ens retindrà a certes marques antipàtiques –la gent tenim memòria- i ens
farem clients de qualsevol banc que ens pugui donar millors condicions, o
senzillament amb el qual no estiguem ressentits perquè quan vam necessitar un
bitllet de 20 euros, vam haver de gastar-ne cinc en gasolina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada