Quan t'arrisques pots encertat-la, o no. I el tòpic diu que les aparences enganyen. La bròtola és un peix estrafet, en canvi el sarg és bell i bonic. En canvi al plat les coses canvien.
La bròtola, o mòllera pigada, o bròtola de fang és un peix lleig, amb un estómac prominent, ulls grossos, i a la peixateria us la trobareu amb la boca badada, perquè sembla que s'hagi empassat un globus que és no se quina glàndula.
La carn és delicada, vaig intentar tallar-la a rodanxes i al primer tall vaig desistir. Vaig tirar pel dret i vaig fer el clàssic peix al forn, amb la varietat que amb el cap de la bròtola i d'un rap que tenia vaig fer una mica de caldo que vaig afegir a la plàtera.
Vaig fer un llit de cebes i pataca, oli llaurer i al forn. A la meitat de la cocció hi vaig afegir el fumet una mica de tomaca de pot que tenia començada. Quan veus que les pataques ja estan toves, hi vaig posar la bròtola i en deu o quinze minuts ja estava. La bròtola té un gust semblant al del lluç i a preu més econòmic. Molt recomanable
El Sarg. Em van dir que era similar a la orada, i d'aspecte ho és. A mi em va decebre totalment. La carn és dura, les espines llargues i traïdores, i en algun punt, o bé era la pell, o bé que no estava prou ben neta, era desagradablement amargant. No repetirem sarg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada