Els dics

Els dics és un llibre d'anècdotes que no va enlloc. Dit així sembla una cosa insofrible, però és tot el contrari, és una petita joia, un petit brillant dins de la desmanegada calaixera de la nostra literatura. 

La història del llibre és un paisatge, la història és un bonic cul de món i les persones que l'habiten. Irene Solà fa parlar a tres generacions jugant amb miralls, unes interpel·len a les altres per parlar dels temes de sempre: del mal que fa l'amor, de la ràbia que fa la petitesa de la vida, de la petitesa que et fa un gran paisatge. Solà deu saber escoltar molt bé, perquè pot entroncar amb històries molt reals, tan reals que sembla que ja les hem escoltat al nostre cul de món. Solà entronca amb una mena d'universalitat rural. Hi ha coses que passen arreu: els joves dels pobles es droguen molt, les joves espavilades dels pobles marxen a l'estranger per trobar res, llavors els joves dels pobles encara es droguen més perquè els marxen les noies, etc. 

Les anècdotes són molt bones, i el paisatge sembla relligar-les. Tot això esta molt bé, però podria ser un autèntic despropòsit si no fos que la Solà és molt fina amb la seva puntada literària. Fa filigranes en el que sembla una senzilla roba d'estiu. Solà et deixa anar unes epifanies amb la mateixa naturalitat que es demanen dues mitjanes a la barra de la piscina d'estiu. L'estil no té res a veure, però és molt de Proust això d'estar parlant de la cosa més trivial del món com una ball de festa major, o de la mala convivència entre ciclistes i tractors, i entremig d'això clavar-te una reflexió que t'esberla el cor sense que ho esperis. 

El llenguatge de la Solà també és remarcable, tot i que el seu català no és molt perifèric, no renuncia a fer servir mostres de la seva variant lingüística. A sobre, ens trobem referències a la literatura popular bastant ben travades -ai que el meu cor se'm nua-i que funcionen en aquest artefacte que gira. Els dics sembla una bèstia de bosc, que no saps d'on ha sortit, però que corre i se t'esmuny i que voldries poder atrapar, res a veure amb els productes enllaunats d'escola literària que omplen la part de dalt de la desmanegada calaixera.