Les nits blanques

El viatge de la teva vida d’aquest estiu pot haver estat a Papua Nova Gui­nea, a Punta Cana, a Egipte o a un llarg etcètera. Bon clima, con­fort, men­jar i beure sem­pre que vul­guis i t’ho puguis pagar, boti­gues de bones mar­ques a preus rebai­xats, i tenint la tran­quil·litat que res de dolent et podia pas­sar, sem­pre que tin­gues­sis la pre­caució de no sor­tir de la zona deli­mi­tada per turis­tes.

Aixe­cant la pol­se­reta des de la teva gan­dula pots dema­nar qual­se­vol beguda que com­bina l’alco­hol i el sucre que et t’aju­den a obli­dar tots els fati­gants i avor­rits pro­ble­mes que afli­gei­xen el món. Després d’hores de pren­dre el sol i de fer uns banyets en aigües cris­tal·lines , vas a l’habi­tació de l’hotel a tenir rela­ci­ons sexu­als perquè també toca per ser feliç durant el període vaca­ci­o­nal. Sol, alco­hol, sexe, veure coses boni­ques i pot­ser alguna emoció forta també et ve de gust. Emoció forta con­tro­lada: pot­ser una escape room -joc d’esca­pada en viu, tal com alleu­ge­reix el IEC- per mirar de fer veure que la família sou un bon equip per resol­dre tri­vi­a­li­tats; fer para­sai­ling o el que és el mateix, que et posin un para­cai­gu­des i que una embar­cació t’estiri a tot drap i l’estra­bada et faci sor­tir l’adre­na­lina per les ore­lles; o pot­ser dei­xar-te anar per un cable metàl·lic, una tiro­lina, i fer-te la il·lusió que si un dia van mal­da­des sabries sobre­viure més de mitja hora sense net­flix.

Les emo­ci­ons for­tes estan bé men­tre que només et facin fer una ganyota de sor­presa o de riure, en canvi, pobre turista! a vega­des sense cap culpa patei­xes altres emo­ci­ons que no merei­xes: pas­sa­vo­lants que no par­len el teu idi­oma, pis­ci­nes massa allu­nya­des dels bal­cons, o mani­fes­ta­ci­ons d’indígenes que no et van ni et vénen i que t’inter­rom­pen la teva interes­sant con­versa sobre quin és el següent com­bi­nat alcohòlic que dema­na­reu.

Els turis­tes gene­reu riquesa, no sé a qui, en tot cas us dei­xeu els diners al país on aneu a recre­mar-nos els cuirs. Si els diners que us hi dei­xeu no arri­ben a la població no és culpa vos­tra, en tot cas pagueu per tenir uns bons acces­sos aeris o por­tu­a­ris, així doncs hauríeu d’estar pro­te­gits de mani­fes­ta­ci­ons, vagues o alda­rulls que us puguin des­tor­bar. Els drets humans i les lli­ber­tats col·lec­ti­ves no es poden equi­pa­rar a unes meres­cu­des vacan­ces, que per això les pagueu, això a Papua Nova Gui­nea, Punta Cana o Salou

Publicat al Punt el 14 d'octubre de 2019.