Sabates noves

El festival Internacional COS de moviment i teatre gestual, amb l’afegitó de dansa, ha tingut aquesta edició encara més mala sort. Al règim radical que l’havia fet aprimar fins al ossos, enguany s’hi ha sumat una mala climatologia que ha complicat els espectacles de carrer, i de retruc, la injusta sentència del procés ha llençat la gent al carrer i no precisament a veure teatre o cossos en moviment.

Pocs vam recordar que aquell cap de setmana hi havia COS, perquè el cor i el cap estaven en altres llocs. S’hi va notar a l’espectacle familiar que estava programat al teatre Bravium el dissabte al matí. Normalment, si vols aconseguir una entrada necessites plantar-t’hi una hora abans i fer la cua i l’espera corresponents. Aquesta vegada els previnguts vam fer salat i amb prou feines es va omplir mitja platea del teatre. Va ser una llàstima perquè l’espectacle Sabates noves pagava molt la pena.

Tian Gombau va proposar a les famílies recordar la il·lusió d’obrir una capsa i trobar-hi unes sabates noves, amb l’olor, el color i el tacte que ens sorprenien quan érem menuts. Això li passa a Tracalet. Tracalet és un mot que es fa servir a banda i banda del riu Sénia per anomenar a un xiquet entremaliat i que fa enraonar. Doncs Gombau manipula dues sabates i una capsa que són la figura de Tracalet, aquest rep unes sabates noves i un pastisset el dia de Santa Caterina i vol anar a menjar-se’l al riu, com acostumen a fer tots els xiquets. Pel camí es troba el senyor totxo –massa totxos ens trobem-, passa per Cal Músic que bé podria ser un ressò de Carles Santos, i abans del riu una encanyissada amb arenes movedisses. Aquest camí d’anada i tornada li serveix a Tracalet per créixer, i per continuar creixent fins al dia que ja el número de peu ja no li augmentarà més. Quan ha tornat del riu ja gasta unes sabates d’adult. Mentrestant, en aquesta mitja hora llarga que hem seguit les peripècies del Tracalet, naltros ens hem oblidat que fora del teatre hi passen coses que hem d’entomar amb sabates, no sé si noves, però sí d’adult.

Publicat a la NW de novembre de 2019