En
primer lloc dir que Sant Pere ha de ser per Sant Pere, i que moure'l
de data no tindria sentit.Que moguin Sant Jordi pot tenir sentit com a fira del llibre, però com a festivitat no. Les festivitats van lligades a la seva data. Nadal
i Carnaval són a l'hivern, Setmana Santa a la primavera, i Sant
Pere és la porta entre primavera i estiu, i no tindria sentit
canviar-lo de dates perquè seria canviar la festa.
 |
| 3 de 7 del Xiquets de Valls per les Solemnitats de 1904 |
El
que sí que tindria sentit és passar molts dels actes de Sant Pere,
i parlo de pressupost, a l'altra Festa Major que és la de la Misericòrdia. Sí que tindria sentit estudiar fer festa grossa per
Misericòrdia, i és més, tenim el full de ruta de com s'ha de fer
i aquest són les Solemnitats.
Aquestes Solemnitats són cada 25 anys o bé per
fets concrets, la majoria de vegades per celebrar finals d'epidèmies,
com seria aquesta. La festa tenia un sentit religiós, és cert, però
pot tenir un sentit cívic, ciutadà, com ara té Sant Pere. Aquesta
Solemnitat podria tenir un sentit religiós, pels que s'ho creuen,
i pels que no, un sentit de festa després d’un temps de contenció
i de gran esforç per part de tothom. Certament les Solemnitats tenen un origen religiós i de devoció, com la majoria de festes de la nostra cultura. les quals no hem eliminat sinó que hem secularitzat, Sant Pere n'és l'exemple més clar, tal com penso que s'hauria de fer amb la Solemnitat.
Tampoc no és molt congruent celebrar cada vint-i-cinc anys una Solemnitat que té en l'origen la Coronació de la Verge per part d'un Rei Borbó, quan la majoria de la població poca estima té per aquesta dinastia regnant, però aquest cas la població de Reus ha civilitzat -ha fet cívica- una festa amb que tenia un sentit que ja no compartim. O sigui, no veig que cada 25 anys tingui sentit una festa i ara no la tingui, quan comparteixen l'origen, i compartirien el sentit que ara li dóna la població. De fet, si ara no la fem pel motiu religiós, ja podríem qüestionar les festes de la Coronació cada dos dècades i mitja i passar-les a la paperera de la història.
Per
tant, pels volts de Misericòrdia, si es pot fer en aquelles dates, es podria fer un
trasllat de pujada i de un de baixada de la imatge de la
Misericòrdia, amb les Tronades de rigor quan es passi pel Mercadal,
i que l'acompanyi el seguici, altres grups festius, la
vint-i-quatrena, la carrossa triomfal dels pagesos. Això
tindria sentit, i segur que compensaria més que no pas tenir un Sant
Pere reculat de dates.
A qualsevol preu? NO.
Aquestes paraules no s'han de llegir com una legitimació de les Solemnitats vistes com unes festes tancades, resclosides, i exclusives dels de Reus de Tota la Vida dins dels qual m'hi incloc. Si fos així, i tenint en compte que sortiríem -esperem- d'una pandèmia global que afecta a tothom per igual, no tindria cap sentit una Solemnitat, ni una festa, ni res que sigui exclusiu dels reusenquets catalanets i blanquets. La tradició ens traspassa l'esquema, l'esquelet de la festa, que cal que l'omplim amb la societat actual. Sortir a passejar l'esquelet pelat de la festa és absurd, no s'aguanta, i crearà reticències evidents perquè és un model caducat.
Quan parlava de civilitzar la festa, em referia a agafar unes formes i obrir-les a la ciutadania que és molt plural, unes Solemnitats convertides per acció o omissió en unes festes exclusives dels seus usuaris, no tindrien gaire interès, i no tindria sentit que l'administració pública hi dediqués un segon en organitzar-les. Les festes eren i són uns dies de convivència i cohesió comunitària, si això no s'entén i es pensa que els festes són només una desfilada de gent disfressada que repeteixen, com autòmats, el que han de fer, llavors no tenen sentit fora del museístic.
I aquestes reflexions sorgeixen a tall de les Solemnitats, ara que parlem de festes per esbargir-nos, però haurien de servir per reflexionar sobre els nostres models de festes, de si són inclusives o no, i de si realment volem que ho siguin. Això donaria per un altre article, i per molt més.
A qualsevol preu? NO.
Aquestes paraules no s'han de llegir com una legitimació de les Solemnitats vistes com unes festes tancades, resclosides, i exclusives dels de Reus de Tota la Vida dins dels qual m'hi incloc. Si fos així, i tenint en compte que sortiríem -esperem- d'una pandèmia global que afecta a tothom per igual, no tindria cap sentit una Solemnitat, ni una festa, ni res que sigui exclusiu dels reusenquets catalanets i blanquets. La tradició ens traspassa l'esquema, l'esquelet de la festa, que cal que l'omplim amb la societat actual. Sortir a passejar l'esquelet pelat de la festa és absurd, no s'aguanta, i crearà reticències evidents perquè és un model caducat.
Quan parlava de civilitzar la festa, em referia a agafar unes formes i obrir-les a la ciutadania que és molt plural, unes Solemnitats convertides per acció o omissió en unes festes exclusives dels seus usuaris, no tindrien gaire interès, i no tindria sentit que l'administració pública hi dediqués un segon en organitzar-les. Les festes eren i són uns dies de convivència i cohesió comunitària, si això no s'entén i es pensa que els festes són només una desfilada de gent disfressada que repeteixen, com autòmats, el que han de fer, llavors no tenen sentit fora del museístic.
I aquestes reflexions sorgeixen a tall de les Solemnitats, ara que parlem de festes per esbargir-nos, però haurien de servir per reflexionar sobre els nostres models de festes, de si són inclusives o no, i de si realment volem que ho siguin. Això donaria per un altre article, i per molt més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada