L’Angélica Liddell per aquí?

 

Vaig lluny per tornar al final.

Aquest 8 i 9 d’octubre l’Angélica Liddell va estrenar mundialment Caridad al teatre El Canal de Salt, en el marc del festival Temporada Alta. L’Angélica és una de les dramaturgues i performers més valorades a Europa avui dia, el seu teatre defuig la bellesa i la posada en escena convencional, i busca les parts més fosques de la condició humana a través de l’escatologia, el sexe o l’exposició de conductes que podem considerar aberrants. Que la Fura dels Baus són el Pot petit al seu costat, vaja. Una de les primeres escenes de Caridad comença amb la Liddell xisclant llargs minuts mentre manipula una màquina de munyir vaques damunt del seu cos, fins que aboca una lletera de cinquanta litres de llet blanca a l’escenari negre, i s’estira per sobre l’escampadissa per donar pit a un ancià, com si del quadre de la Caritat romana es tractés. L’espectacle després comença un descens en l’interès que només remunta en una coral de traqueotomitzats, en una coreografia d’una violació grupal a so de timbal, o en l’explicació de la joventut dels darrers guillotinats a França per després girar la truita i mostrar els seus crims pedòfils. Quan la Liddell no és a escena tot se’n ressent, sobretot en el monòleg que ha de donar ànima a l’obra i que, enlloc de dir ella com passava a les seves propostes, en aquest el perpetra un actor francès sense suc ni bruc. Tot plegat no deixa indiferent, i provoca llargues converses sobre l’espectacle i sobre el que exposa. Per això serveix el teatre, per molt que ens repugni el que passa en escena.

I ara torno.

Això es va veure a Salt, a Girona si voleu, que són poblacions més petites que Reus. Estaríem disposats a veure programar i a veure un espectacle així, si hi hagués la possibilitat? Tinc la sensació que vint anys endarrere hauria estat molt més fàcil que ara. Què passa? Què ens passa?

 

Publicat a la NW d'octubre de 2022