No
ens funcionava la TV, ens pensàvem que havia estat el fort vent que va bufar.
Vam avisar el tècnic. Vam pujar al terrat a veure la nostra antena. Aquesta
està en una paret mitgera, de la cas ad’un veí. La meva àvia fa 50 anys va
pagar a la veïna de llavors per posar l’antena en aquesta paret i fins enguany
cap problema. El tècnic s’ho va mirar i va sentenciar que ens havien tallat el
cable i que algú havia posat un nou receptor a l’antena.
He
anat a veure la veïna, i per interfon d’aquests que tenen càmera no m’ha deixat
passar, m’ha tractat de mentider quan li he dit que l’antena l’havíem col·locat
la meva família, i m’ha engegat a la merda envalentonada per l’anonimat. Com
que Reus, com la majoria de capitals de comarca, és un poble, en mitja hora
sabíem que la propietària de la casa té una coneguda botiga a Reus, i que la
”simpàtica” tallacables és la filla que també treballa en aquesta botiga.
Ens vam plantar a la botiga, la filla quan ens va veure es va
fer de la mida del Patufet. La mare va dissimular tan com va poder fent com qui
baixa de la Mussara, fins que la filla va acabar confessant i demanant-nos
disculpes, suposo que més que res perquè l’escàndol que estàvem provocant a la
botiga no anés a més. Com que d’aquest personal no en vull saber res més, m’he
entès amb una altra veïna que m’ha deixat instal·lar a la seva antena, i a par
r d’ara sempre comprarem a la competència, perquè per més INRI, érem clients de
la botiga.
Aquesta
història és perquè encara que no ens ho sembli, en una ciutat de 100.000
habitants tothom es coneix. Això a mi em va anar bé, almenys per desfogar-me.
Però a vegades això no és tan bo. Això ens explica a la NW d’aquest mes la Júlia Pérez , una
ballarina que ha hagut d’emigrar a Madrid perquè aquí tothom la coneixia com la
filla de l’anterior Alcalde. Jo l’havia vist ballar el Ball de Valencians i ho
feia de meravella, però per molt bé que ho fes, aquí sempre portaria l’etiqueta
de Filla d’Alcalde.
Ser com un poble té coses bones i dolentes.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada