La ciutat d’Hermes i Heracles I

Una de les entrades que diàriament recull més visites és Tradició pagana i catòlica on recollia de manera molt sintètica  diverses mostres d’iconografia pagana a la capital del Baix Camp. Anys després vaig ampliar aquesta mostra i ho vaig publicar a la difunta Revista de Centre de Lectura. Com que aquest reportatge no es pot consultar en línia, dons el penjo per aquest racó per si a algú li pot interessar.

La mitologia, els déus i els herois llegendaris a par r del triomf de les religions monoteistes, van adquirir un nou rol. Els panteons, els conjunt d?éssers divins i semidivins van ser apartats de la mística i la religiositat per a adquirir una significació civil, identitària i fins i tot nacional.

Les nacions de sempre han necessitat déus i herois mítics per a emmirallar-s?hi i d?aquesta manera tenir exemples de comportament davant de les dificultats. Alguns pobles tenen les cançons de gesta que els serveixen com a referent, com serien Rotllà o el Cid. D?altres pobles tenen una mitologia pròpia, heretada dels avantpassats o bé reconstruïda en el temps del romanticisme per tal d?apuntalar les noves nacions amb mites fundacionals que validessin la seva existència. Això seria la tetralogia dels Nibelungs per Alemanya o el cas més clar seria el Kalevala per Finlàndia. Elias Lönro va recollir, aglutinar, estructurar i reescriure les rondalles tradicionals fineses al Kalevala, un poema èpic al qual s'atribueix, en part, el desvetllament nacional i posterior independència de Finlàndia.

  

A Catalunya hem tingut un Joan Amades i molts d'altres folkloristes que també van recollir les llegendes referents a Jan de l'Ós, Sant Jordi i el drac, Otger Cataló, les quatre barres i Guifré el Pilós, Hèrcules, Gerió i l'incendi dels Pirineus... Però no hi ha hagut un Lönro que fes una síntesi de tots aquests mites, una tasca certament complicada perquè les llegendes catalanes barregen mitologia clàssica, religiositat popular cristiana i personatges reals. La feina més semblant va ser la que fa fer Jacint Verdaguer, amb L'Atlàn da i Canigó, tot i que la voluntat de Verdaguer no fos la d'endreçar i unificar la mitologia catalana. Però la feina de Verdaguer ens dóna moltes pistes. A L'Atlàntida, Verdaguer ens indica que els catalans quan parlem de mites mirem al món clàssic i també exemplifica un fenòmen que trobem en moltes d?altres expressions artístiques: el sincretisme. Elements grecoromans comparteixen espai amb elements cristians sense grinyolar gaire, encara que algú vulgui sentir més soroll del que hi ha.

 La ciutat esforçada, la ciutat d’Hèrcules

Quan pensem en Hèrcules, l’Heracles grec, ens ve al cap l’estàtua d’Hèrcules, a la plaça que porta el seu nom. Va ser inaugurada el 1857 i fins fa poc era situada al pati de l’Institut Salvador Vilaseca i avui és a pocs metres d’allí, a la rotonda entre l’avinguda de Jaume I i el carrer de Misericòrdia. Hèrcules va ser escollit pels nostres avantpassats com a metàfora del valor demostrat pels ciutadans l’any 1843, amb el pronunciament del general Prim a favor d'Isabel II, un fet que va fer que Reus recuperés la condició de ciutat amb el títol de "Ciutat Esforçada". Arrel d’allò el 1850 es va adoptar Hèrcules a l’escut municipal fins al 1899, compartint blasó amb la rosa, i per tant tota l’activitat municipal d’aquella època resulta marcada amb la figura d’Hèrcules. 

A la base del mateix monument del Prim, trobem un relleu de bronze de l’escut de Reus acompanyat d’Hèrcules. L’any 1862 es va posar a la façana de l’Ajuntament l’escut partit amb la rosa i hèrcules, avui dia aquesta escultura de pedra descansa al Museu. 

A la porta de l’Institut Salvador Vilaseca també hi trobem Hèrcules amb la rosa, aquesta vegada acompanyat per Apol·lo i el seu disc solar. A més, trobem la rosa i Hèrcules a la campana Petra Clàudia del Campanar, o fins i tot al paper de cal Padreny quan en emboliquen una coca amb cireres o qualsevol altre producte de pastisseria. 

L’heroi Hèrcules també apareix –de manera molt més artística, però també heràldica– a la placa dedicada al polític Joan Sol i Ortega, situada a la façana de la casa en què va néixer, al número 10 del carrer de l’Hospital.

Algunes fonts expliquen que el nen de la plaça de les oques, obra de Pere Vidiella el 1942, seria un Hèrcules infant, tot i que no ha estat possible confirmar aquesta història. de fet, ve a ser una mena de versió moderna d’un model hel·lenístic. Finalment, val a dir que al Mercadal, a la desapareguda casa d’Olives o l’Aliança, situada on ara hi ha el Gaudí Centre, hi havia medallons amb Hèrcules i Venus, entre d’altres, avui conservats als Museus de Reus.

La ciutat comercial, la ciutat d’Hermes

Hermes potser no és tan visible com Hèrcules, però sí que és igual de nombrós. Hermes, Mercuri pels romans, era el déu del comerç i per tan va ser adoptat com a símbol per nombrosos comerciants de la ciutat per a decorar les façanes de les seves cases.

L’Hermes més visible és el que hi ha sota el rellotge de l’Ajuntament, obra de Modest Gené, i que sosté l’escut de la ciutat conjuntament amb una altra divinitat que probablement sigui Hefest, Vulcà, pel martell que duu a la mà.

Tenim un Hermes de cos sencer en un medalló de considerables dimensions al carrer Sant Esteve. Aquest medalló ha estat restaurat fa relativament poc i presenta una molt bona presència.

Un altre figura d’Hermes està situada a l’interior de la Cambra de Comerç, a les vidrieres de colors que hi ha a les escales de la seu de l’entitat. És obra de Pere Calderó i forma part d’un tríptic al·legòric al comerç. De fet la Cambra de Comerç va agafar com a emblema la rosa de Reus juxtaposada al Caduceu d’Hermes.

 La paraula caduceu significa una branca d’olivera amb dos brins de llana. Aquesta vareta màgica d’Hermes va anar substituint -se per dos serps entrellaçades i mirant-se cara a cara. La branca d'olivera es va convertir finalment en una vara amb puny i dues ales esteses. El fet que el caduceu sigui el símbol de la Cambra fa que ens el trobem a la porta de la seu al carrer del Boule,

 i un enorme caduceu metàl·lic presidia l’entrada de la recentment desapareguda Fira de Mostres del Parc de Sant Jordi. Al mateix carrer del Boule, número 3, ens trobem quatre caduceus de pedra a l’edifici del supermecats Pai.

Trobem caduceus d’Hermes sobretot al raval de Santa Anna, on hi havia la majoria de banc i comerços de la ciutat:

 Al número 10, de ferro forjat, damunt de la llinda de la porta de l’escala, a la dreta de l’entrada d’un conegut comerç. 

A l’antic banc de Reus, al número 22 també hi trobem caduceus a la forja del balcó del principal. 

Al número 40, a l’edifici de la Reddis, hi ha un medalló de ferro amb Hermes i la Justícia. Més avall, al número 59, a la clau de la volta del portal del Museu d’Arqueologia hi ha un cap d’Hermes, cofat amb el petasos, o barret d’ala ampla amb unes ales incorporades. 

Al mateix Museu, antic edifici del Banc d’Espanya, hi ha caduceus de pedra repartits per diversos balcons. 

Just davant, al número 68, hi ha dos caduceus a les llindes de les portes del balcó de la primera planta.

I també en trobem un a les antigues cotxeres Sardà, al costat de l’Escola Maria Cortina.