Elements possibles de la Festa Major XVII: El Bou al Seguici

El Bou de Reus és l'únic bou de les seves característiques dels Països Catalans que no participa als seguicis festius. El Bou malgrat estar pensat i fet per a participar-hi, va explorar altres espais de festa. És com aquell que estudia un instrument musical i després no el toca, però un dia va i diu: -Vinga, avui m'hi poso una estona, i descobreix que no ho fa tan malament. El Bou fins a la data hi ha participat dues vegades: el 2010 amb la sortida extraordinària que es va fer per celebrar que la Festa Major de Sant Pere havia estat designada com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional; com el 2013, quan el Seguici Festiu Reus va ser convidat a les festes de Santa Eulàlia a Barcelona. Cal dir que les dues vegades s‘hi va integrar perfectament. 

El Bou al Seguici Festiu (Barcelona, 2013)

Explica Ezequiel Gort al seu llibre El treball i la festa que a la primera fira de Sant Jaume de Reus de l’any 1343 va haver-hi festa grossa, i que l’única demostració festiva que s’explica és: «…als juglàs que tocaren com los merçés balaren lo bou per vila e per la fira». Els mercers, els venedors de fils i betes, van ballar el bou, fet que hem d’entendre, potser, com una mena de correbou. Gort explica que aquest bou va ser pagat per la vila i que era a «ops dels merçés que vendrien a la fira». Gort també es pregunta quin tipus de bou va ser el de 1343, si fou capllaçat, embolat o enflocat, i respon la pregunta optant per la possibilitat de bou embolat, ja que el municipi també va comprar dues lliures de candeles «que presaren de cera al bou». Finalment el municipi també va fer una altra despesa pel bou: «una lliura de pebre ops del bou que.n preseren». I s’ha d’entendre que aquest pebre era per condimentar el pobre bou que després del correbou seria matat, cuinat i menjat pels reusencs tal com es feia secularment a la ciutat per les grans solemnitats.

El Bou amb el Seguici (Reus, 2010)

Si fem història i repassem els llistats d’elements que van sortir a les processons festives que es feien des del segle XVI al XIX a Reus, veurem que gairebé mai repetien els mateixos elements, o sigui que la variació d’elements festius era una cosa natural i assumida. Per tant, trobem que un element com el Bou participi excepcionalment a la processó no és un fet sense sentit. De fet el mateix protocol recull la possibilitat que elements externs hi participin quan siguin convidats. 

Que un element festiu amb vida fora del Seguici hi entri no és una cosa nova, enguany fa just deu anys que ho va fer el ball de diables, tot i aquests no ho van fer excepcionalment com el Bou enguany, sinó que s'ho van quedar. 

La proposta que vam plantejar a la Comissió de Protocol va ser de participar a la Professó de Sant Pere, al Diada del Sant a la tarda. Des de Protocol se'ns va dir que o tot o res, que encara que fos excepcional, si s'entrava al Seguici es complien les tres sortides: Completes, Tanda de Lluïment i Professó. Després de sondejar amb la colla vam acceptar.

La idea és que el bou surti amb una formació musical semblant a la de fa 675 anys, o sigui que l'Albert Carbonell se les està empescant per a trobar una formació i unes tonades que s'adigui amb aquesta recreació.

El  bou estarà enflocat, o sigui, guarnit amb flors i betes de colors com ja fa uns anys que fem per la Diada de Sant Pere, a banda d'això, també incorporarem un domàs fet especialment per a l'ocasió, el qual portarà l'escut de Reus proposat per Armand de Fluvià, i el qual el nostre Ajuntament mai s'ha decidit a oficialitzar.

I per què hem triat aquesta manera de celebrar els 675 anys i no d'una altra? Primer perquè hi tenim tot el dret, segon perquè el calendari festiu de Sant Pere ja està prou atapeït per crear nous actes, tercer perquè l'ànim general no és de fer moltes festes noves.