Sondheim i Tarragona

El compositor i lletrista nord-americà Stephen Sondheim, conegut per musicals com A little night music o Sweeney Todd, el 1990 va estrenar el musical Assassins. Aquesta obra tracta els personatges que han atemptat contra el president dels Estats Units, i aquests delinqüents expliquen les seves motivacions, o guilladures, per cometre el crim. 

Els magnicidis sempre han estat una mina per a l’art dramàtic, de fet a Tarragona cada dos anys es representa la Passió de Sant Fructuós, primer bisbe de Tarragona, mort i cremat el 259 per ordre d’Emilià, governador de la Tarraconense, seguint les ordres de la infructuosa persecució de Valerià; infructuosa perquè alguns anys després l’emperador Constantí va permetre el lliure culte als cristians. Però aquest no ha estat l’únic dirigent tarragoní que ha tingut mala fi. Ató de Vic va anar a Roma perquè fos restituïda la província episcopal Tarraconense amb seu a la capital d’Osona, donat que Tarragona encara no era un territori cristià. Poc després de ser nomenat, el 971 va morir assassinat, i les sospites van recaure en l’arquebisbe de Narbona, que no volia que els catalans tinguessin un arquebisbat independent; mai es va poder demostrar. 

Un any després de l’assassinat de Thomas Becket a Canterbury, el 1171, l’arquebisbe Hug de Cervelló va ser assassinat per Berenguer d’Aguiló, per venjança de la suposada mort del seu germà a mans dels homes de l’arquebisbe pel conflicte que tenien sobre el govern de la ciutat de Tarragona. I finalment, Berenguer de Vilademuls va ser mort el 1194 per Guillem Ramon de Montcada per obscurs motius polítics i familiars, Guillem va ser escarnit, assotat i sembla que es va haver d’enrolar com a croat per anar a Terra Santa, on se li perd la pista. 

Val a dir que els quatre assassinats, malgrat ser reeixits, no van aconseguir els seus objectius polítics. La violència és només una reacció de la impotència vers els girs de la història. 

Publicat al Punt l'11 de juny de 2018