Patti Smith és coneguda per la seva música, però per mi es una de les millors escriptores vives del moment. La seva prosa és directa però és sentimental, detallista però descarnada, restrospectiva sense nostàlgia. Rica sense cap mena d'artifici. Com un claustre romànic, com una nau gòtica, bellesa esmolada.
Patti Smith ens explica els seus primers anys de carrera a través de la seva relació amb el mític fotògraf Robert Mapplethorpe. Smith i Mapplethorpe van ser més que una parella convencional. L'autora ens parla d'amor de veritat, un amor que superava la gana, el fred, la misèria o el descobriment de l'autèntica orientació sexual. La comunió entre amor i amistat que ens explica Patti Smith supera, fins i tot, en interès a totes les anècdotes que ens explica sobre Janis Joplin, Sam Shepard, Andy Warhol, Jimmy Hendrix, Ginsber, l'Hotel Chelsea... i tot un llarguíssim etcètera de personatges mítics que fan de secundaris en aquesta meravellosa història d'amor.
Just kids (Éramos unos niños, en català no la busqueu) és també una reflexió dura sobre l'art i de la manera de poder-ne viure'n i sobreviure'l. Sense cap rancor repassa els durs inicis de dos joveníssim, gairebé xiquets, a la ciutat de Nova York intentant crear el seu llenguatge artístic, donar-lo a conèixer i a viure d'ell. Lluny de mitificacions i d'èpica les coses les explica tal com raja, sense dramatitzar la misèria que van passar, sinó celebrant els pocs raigs de sol que tenien en aquella època dura.
El 2010 se li va atorgar el Nation Book Award de manera molt merescuda. El llibre pot ser llegit tant per amants de la fotografia, de la música, pels que els interessa el procés creatiu o per lectors que volen un bon llibre per a llegir. Tots acabaran amb ganes de vestir-se de mariner i passejar-se per Coney Island.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada